Relats conjunts d'octubre: Un conte per anar a dormir

Un conte per anar a dormir de Fina Veciana

- Una vegada hi havia una nena que,  de vegades, s'imaginava coses i ho feia tan bé que se les creia i segons quines coses eren, aleshores tenia por. Un dia deia que hi havia cocodrils a sota la taula mentre dinaven i reia i jugava a fer que els altres s'ho creguessin, però després si somiava aquests cocodrils, a la nit, tenia por.  

- A mi també em passa, àvia, que hi ha coses que em fan por.

- Sí, a tu també et passa, alguna vegada,  Abril, ja ho sé. I saps què va fer aquella nena?

- Què va fer?

- Tal com s'inventava animals que després li feien por, es va inventar una calaixera grossa, per guardar a dins dels calaixos tot allò que li feia nosa per dormir. Quan se n'anava a dormir, primer de tot omplia els calaixos d'animals, de monstres o fins i tot dels lladrucs dels gossos llunyans, els tancava ben tancats, que dormissin allà dins, al menys mentre ella també dormia.

- Jo també ho podria fer?

- I tant que sí!  Ja pots començar avui mateix. Serà una calaixera de tres calaixos ben grossos.

- Al calaix de dalt hi posaré els sorolls que m'espanten. Hi ha coses que fan massa soroll i tinc por: les motos, les serres que em dius que són de tallar els troncs, les màquines de tallar les herbes del jardí dels veïns. 

- Molt bé, Abril! Així estaran en silenci tota la nit!

- Al calaix del mig hi posaré els cocodrils, els lleons i els rinoceronts

- Apa!  Tots a dormir!  Fantàstic!

- I al calaix de baix els crancs i les aranyes... 

- Molt bé i ara, saps què farem?  Posarem les estrelles i la lluna i també alguns planetes, just aquí, al sostre, a sobre nostre, perquè ens facin una mica de claror i companyia.

- La lluna és amiga meva, des que era molt petita, que ens vam fer amigues.

- La lluna sempre és una bona amiga, quina sort que tens. I saps què?  A la nit, mentre dormim, podem volar i arribar a tocar els estels i la lluna. 

- I el planeta dels anells?  

- Saturn?  També, també el podràs tocar amb la punta dels dits.  Tanca els ulls i dona'm la mà que comença el vol i el viatge a les estrelles. La primera parada la farem a la meva estrella, que té un color ataronjat preciós. Després hauràs de triar la teva.

- Ja la tinc triada, la meva és blanca i fa molta claror. 

- Anem-hi doncs! Té cinc puntes i és la més grossa, la veus? 

- Sí.....

-  Ara cap a la lluna, a veure si hi trobes algun conegut...

I l'Abril es va adormir, sense temps de res més, ni d'acabar el conte...  i al matí...

- Mama, mama, saps qui vaig trobar a la lluna? L'Amina i la Clara, les meves amigues del cole!!! Ens ho hem passat molt bé, hem jugat tota la nit.