Relats conjunts d'octubre: Un conte per anar a dormir

Un conte per anar a dormir de Fina Veciana

- Una vegada hi havia una nena que,  de vegades, s'imaginava coses i ho feia tan bé que se les creia i segons quines coses eren, aleshores tenia por. Un dia deia que hi havia cocodrils a sota la taula mentre dinaven i reia i jugava a fer que els altres s'ho creguessin, però després si somiava aquests cocodrils, a la nit, tenia por.  
- A mi també em passa, àvia, que hi ha coses que em fan por.
- Sí, a tu també et passa, alguna vegada,  Abril, ja ho sé. I saps què va fer aquella nena?
- Què va fer?
- Tal com s'inventava animals que després li feien por, es va inventar una calaixera grossa, per guardar a dins dels calaixos tot allò que li feia nosa per dormir. Quan se n'anava a dormir, primer de tot omplia els calaixos d'animals, de monstres o fins i tot dels lladrucs dels gossos llunyans, els tancava ben tancats, que dormissin allà dins, al menys mentre ella també dormia.
- Jo també ho podria fer?
- I tant que sí!  Ja pots començar avui mateix. Serà una calaixera de tres calaixos ben grossos.
- Al calaix de dalt hi posaré els sorolls que m'espanten. Hi ha coses que fan massa soroll i tinc por: les motos, les serres que em dius que són de tallar els troncs, les màquines de tallar les herbes del jardí dels veïns. 
- Molt bé, Abril! Així estaran en silenci tota la nit!
- Al calaix del mig hi posaré els cocodrils, els lleons i els rinoceronts
- Apa!  Tots a dormir!  Fantàstic!
- I al calaix de baix els crancs i les aranyes... 
- Molt bé i ara, saps què farem?  Posarem les estrelles i la lluna i també alguns planetes, just aquí, al sostre, a sobre nostre, perquè ens facin una mica de claror i companyia.
- La lluna és amiga meva, des que era molt petita, que ens vam fer amigues.
- La lluna sempre és una bona amiga, quina sort que tens. I saps què?  A la nit, mentre dormim, podem volar i arribar a tocar els estels i la lluna. 
- I el planeta dels anells?  
- Saturn?  També, també el podràs tocar amb la punta dels dits.  Tanca els ulls i dona'm la mà que comença el vol i el viatge a les estrelles. La primera parada la farem a la meva estrella, que té un color ataronjat preciós. Després hauràs de triar la teva.
- Ja la tinc triada, la meva és blanca i fa molta claror. 
- Anem-hi doncs! Té cinc puntes i és la més grossa, la veus? 
- Sí.....
-  Ara cap a la lluna, a veure si hi trobes algun conegut...

I l'Abril es va adormir, sense temps de res més, ni d'acabar el conte...  i al matí...

- Mama, mama, saps qui vaig trobar a la lluna? L'Amina i la Clara, les meves amigues del cole!!! Ens ho hem passat molt bé, hem jugat tota la nit. 
 

Comentaris

  1. Una fantàstica solució , la calaixera !! Ara dormirà ...o jugarà , tota la nit ! :)
    Bona nit !!

    ResponElimina
  2. Un conte preciós, les àvies sempre saben solucionar les coses de la manera més tendra...Llàstima que avui està núvol i no es veula lluna i tampoc l'estrella més brillant , és bonic triar una estrella, hi ha qui en regala!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que les que s'han inventat allà al sosotre de la seva habitació es veu perfectament... a falta de la de veritat...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  3. Les pors infantils són difícils de dominar. En aquest cas, sort de la calaixera, però sobretot, sobretot, sort de l'àvia.

    Un conte molt bonic, Carme. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! Les àvies i loes calaixeres juntes són invencibles! ;)

      Elimina
  4. Molt bonic el teu conte, sort en tenim de les iaies i les meravelloses solucions que ens donen. Aquesta calaixera tindrà molta feina, com els estels i la lluna.
    La imaginació dels nens és tan gran que hi cap tot.

    Aferradetes assolellades, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! la imaginació dls nens éstan gran que a vegades els juga males passades i tot.

      Aferradetes de lluna plena.

      Elimina
  5. Preciós, Carme! Quina tendresa, i com has sabut posar-hi tots els elements del dibuix, amb la imaginació de la nena i l'àvia que l'acompanya. Aniria bé, tenir una calaixera per guardar-hi tot allò que ens fa por, allò que ens desagrada...

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre cal promocionar la complicitat de les nenes i les àvies...

      Gràcies pel teu comentari, Núria! Una abraçada.

      Elimina
  6. Amb aquesta àvia, l'Abril pot dormir tranquil·la. Cap rinoceront pot amb les àvies potents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni els cocodrils! De moment, a casa, els mantenim a ratlla. No surten mai de solta la taula del menjador.

      Elimina
  7. Què maco, CARME!!!! M'ha agradat moltíssim!!! Molt, molt!
    Estic seguríssima que la camaixera serveix exactament per això! Quina calaixera tan simpàtica que ajuda als petits a dormir tranquils!!
    (Ho provaré) 😘😘😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prova-ho! No ha pas de funcionar només amb els petits. Hi ha coses màgiques que funcionen per a tots. Inclosos els coixins de núvol, que van funcionar molt bé i durant molts anys. En Jan em deia, fa poc temps, que si a la Joana, alguna vegda, li fa falta un coixí de núvol, màgic, ell li cediria el seu, perquè tenen la mateixa inicial, i el seu coixí, esclar, té una jota.

      Elimina
  8. Jo també voldria retrobar la meva amiga de quan era petita, que és tan inaccessible com la lluna.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars