Pou a Sant Jaume de Frontanyà

El pou era tan profund.

I l'aigua del fons tan neta.

Hi ha qui la vol pouar i

hi ha qui la vol presa.

Hi han posat flors a desdir

que embelleixen la placeta.

Però l'aigua del fons, tal calma,

se'ns enterboleix de pena.

sa lluna13 d’octubre del 2021, a les 16:52
Quin raconet més maco i acollidor!.
Llàstima d'aquesta reixa del pou que no deixa provar l'aigua.

Aferradetes de tarda fresqueta, Carme.
ResponElimina
Respostes
artur13 d’octubre del 2021, a les 18:50
Si no surt per culpa de la reixa, potser trobarà un altre camí per veure el Sol !.
Salut ;)
ResponElimina
Respostes
M. Roser13 d’octubre del 2021, a les 22:41
Quin entorn més bonic, amb el pou i les flors, però veig que a l'igua no li deuen agradar les flors, ho dic per la pena...
Oi que aquest poble és un dels més petits de Catalunya?
ResponElimina
Respostes
xavier pujol13 d’octubre del 2021, a les 23:55
Has pouat poesia.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals14 d’octubre del 2021, a les 11:53
El món interior malda per sortir a la superfície.
ResponElimina
Respostes
Anònim15 d’octubre del 2021, a les 19:46
Un racó d'aquells tan bonics, que no cansa de mirar!
Quina llàstima, que l'aigua no pugui arribar fins a aquestes flors, encara serien més boniques.
Només hi he estat un cop a Sant Jaume de Frontanyà, fa anys, un poble per tornar-hi!

Abraçades!
ResponElimina
Respostes
Sergi20 d’octubre del 2021, a les 8:56
Com t'agrada retratar i glossar els testimonis del passat!
ResponElimina
Respostes