Bet


Bet, la porta rebel, desobedient i insubmisa,  que no volia deixar de ser porta, i així deixava caure el mur amb què la condemnaven un cop i un altre.  

Més ençà  hi ha el carrer neutre i conformista, més enllà hi ha un jardí esdevingut un salvatge paradís de les heures. La Bet estava orgullosa de poder obrir-se cap a ell.

Comentaris

  1. La Bet volia estar orgullosament oberta de bat a bat. :-)

    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament! La Bet està contenta de trobar la teva comprensió i complicitat.

      Bon cap de setmana i bona castanyada, Mc!

      Elimina
  2. Cal que tots siguem com la Bet i no ens conformem i siguem allò que volem ser.

    Bona castanyada, Carme!

    ResponElimina
  3. Potser per això la tapaven, però ella volia ser lliure com el jardí salvatge.
    Què maco ho has dit!

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser lliure i estar oberta a tot per veure-ho tot, per gaudir-ho tot. Com el jardí paradís de les heures.

      Elimina
  4. Ni les reixes ni els maons poden amb les ànsies de llibertat de la Bet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No renunciarà a ser porta, és la seva identitat. No vol ser paret, ni en sap, ni vol, ni pot.

      Elimina
  5. Quina foto més interessant...Dins la casa endrrrocada hi ha vegetació, però algú vol tapiar la porta ; la Bet que passava per allà, va voler que quedés constància que els maons havien d'anar a fora, la porta vol ser vella pero també bella...
    Bona castanyada, Carme; vigileu que no petin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan pena aquestes portes tapiades. Les cases enderrocades també.
      La porta sobretot vol ser porta i no pas paret.

      Bona tarda, M Roser!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Sí! Els jardins abandonats i plens d'herbes i d'heures per tot arreu tenen un no-sé-què, deu ser això: la llibertat.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars