Lletres i fils #7: Trobades matineres

Ell:

Crec que li agraden les meves ales

a l'anegueta que em roba el cor.

Jo no les alço per captivar-la, 

elles ben soles, se m’esvaloten.

bateguen fort com jo mateix.

Sempre em ve a veure quan jo l'espero

ple d'il·lusions cada matí.

Sempre m'observa, sempre em saluda

Per això torno i no em moc d'aquí.

Ella:

No sé que espera que jo li digui

ja passo i passo pel seu davant.

Li dic bon dia, dic el seu nom

però sempre calla i tremola tot.

Prou li diria que molt m'agrada

ja li diria que el vull a ell, 

però si per no res, ja tant s'angoixa,

tinc por que fugi sense dir res. 

- Les teves ales, ànec salvatge

et poden dur enllà del mar?

- Quan vingui el temps de la partida

veuràs com volo pel cel més alt.

- M'agradarà veure com voles,

i volar amb tu, lluny i amunt.

- Volarem junts, és el meu somni

solcar el cel al teu costat.