Lletres i fils #7: Trobades matineres


Ell:

Crec que li agraden les meves ales
a l'anegueta que em roba el cor.
Jo no les alço per captivar-la, 
elles ben soles, se m’esvaloten.
bateguen fort com jo mateix.
Sempre em ve a veure quan jo l'espero
ple d'il·lusions cada matí.
Sempre m'observa, sempre em saluda
Per això torno i no em moc d'aquí.


Ella:

No sé que espera que jo li digui
ja passo i passo pel seu davant.
Li dic bon dia, dic el seu nom
però sempre calla i tremola tot.
Prou li diria que molt m'agrada
ja li diria que el vull a ell, 
però si per no res, ja tant s'angoixa,
tinc por que fugi sense dir res. 

- Les teves ales, ànec salvatge
et poden dur enllà del mar?
- Quan vingui el temps de la partida
veuràs com volo pel cel més alt.
- M'agradarà veure com voles,
i volar amb tu, lluny i amunt.
- Volarem junts, és el meu somni
solcar el cel al teu costat.




Comentaris

  1. Quin duo! És com el fragment d'una òpera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... em van caure molt simpàtics, aquests ànecs de la Núria!

      Elimina
  2. Entenc que a la fi , s'entendran i tot ! :)
    Felicitats per les lletres i per la versió il·lustrada de la foto de la Núria !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Atur, segur que s'entendran... van per bon camí.

      Elimina
  3. M'ha agradat molt aquesta nova versió dels ànecs de la Núria (inclòs el dibuix), crec que tant un com l'altra haurien de dir les coses en veu alta.
    Aiii aquestes pors!.

    Aferradetes agosarades. 😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment s'han espavilat una mica...

      Aferradetes valentes i agodarades, sí!

      Elimina
  4. Tenen registres de veu, uns amorosos, altres temorosos, però són protectors i simpàtics, com en el bell poema. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Sembla que l'aneguet , és tímid i l'anegueta és més extrovertida...Es podria decidir ella sinó potser no tindran final feliç.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Com ja et vaig comentar Carme m'agrada molt la il·lustració que has fet de la foto, ho has plasmat a la perfecció!
    I que bé que aquesta parella d'ànecs t'hagi inspirat, m'agrada aquesta introspecció que fas de cada un d'ells, expressant els seus sentiments. I sort que ella és més llançada, hehe, que sinó no volarien junts.

    Moltes gràcies Carme per tornar a participar, me l'emporto cap als meus camins ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars