Temps
Rellotge de sol horitzontal al jardí de l'església de Gualba
Visc un temps horitzontal
com si no baixés cap pendent
tan de pressa,
quasi com si no passés,
però passa.
I m'adono que per molt que me'n quedi
me'n queda poc.
Visc un temps com si l'hagués regalat
com si no fos meu, però ho és.
Com un rellotge de sol en un dia núvol.
El temps passa, el temps corre
però no puc veure el ritme que té.
El té amagat
i sempre em pren per sorpresa.
Jo trobo que el temps passa volant, que gairebé sense adonar-te ja ha passat una setmana, un mes, un any...
ResponEliminaAra bé, com que les rutines de cada dia es van repetint, estic molt d'acord amb això que malgrat passar tan de pressa és quasi com si no passés... però passa, i tant que passa.
Tot de cop veiem que ja ha passat una setmana (o un mes o un any) i ens adonem de com passa el temps, però la setmana següent s'assembla tant a l’anterior que ens sembla que estem aturats. Però no, no n'estem. I cada cop el temps futur és més curt. Però no ens queixem que aquesta "estabilitat" és senyal que tot va prou bé.
Elimina"...I passa, passa el temps inexorable
ResponEliminacom un cavall veloç i desbocat.
Que immens que es fa el passat, que curt és el futur!
I tot ho resumim en anar passant.
I passa, passa el temps, i passa i passa...
i descobrim sorpresos als miralls
ferides del passat que tornen cada nit..."
(Joan Isaac)
A vegades em revolta, aquest "anar passant", però no sé si podem fer res més. Tenim sort (i hem de procurar que sigui així) si no ens tornen les ferides del passat… ja en tenim prou amb les del present.
EliminaSi ja està tot escrit …. He, he, he….
Descobrir el ritme que té ens serviria per gaudir-ne més?.
ResponEliminaEntre els dies que, gairebé no en tens prou, se t'escapa els temps volant i els dies que sembla que no van passant les hores, se'ns en va la vida.
Un rellotge ben curiós.
Bon dilluns, preciosa.
No sé, si ens serviria per això que dius. Pot ser que sí o que no. Jo pensava més aviat en tenir-ne consciència. Per a què? Per a res, simplement per saber on som i "quan" som. Suposo que són coses meves. Però m'adono, ara que ens fem grans, que hi ha gent que té poca consciència de la seva edat i del seu temps. A mi no m'agrada que em passi.
EliminaPerò sigui com sigui, tens raó, que se'ns en va la vida. Amb el temps lent o ràpid, amb consciència o sense.
Una abraçada sense pressa, bonica!
M'agrada aquest rellotge de sol , acostumats a veure'ls sempre a la paret...
ResponEliminaTenim el costum de dir que el temps passa volant, però suposo que depèn de la situació en la qual ens trobem. A mi m'agradaria poder-lo parar, de tant en tant , en algun situació especialment agradable!
Petonets Carme.
La sensació del pas del temps és sempre molt subjectiva, com tu dius i depèn de moltes coses. Però la més habitual quan et fas gran és que passa volant.
EliminaUna abraçada
"Com un rellotge de sol en un dia núvol": m'agrada molt aquesta imatge per descriure el que tu vius.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaS'encongeix una mica el cor llegint les teves paraules, Carme...
ResponEliminaEm sap greu XeXu, suposo que jo ho tinc tan assumit que em sembla normal. Gràcies per ser-hi. Una abraçada.
Elimina