Per sota el pont del Ritort
Cal baixar, a vegades, vora el riu.
No n'hi ha prou de mirar-lo des del pont, de veure com es beu la llum i com ens la retorna ni de mirar els ànecs que s'hi gronxen plàcidament. Baixo al riu, vora el safareig, no pas com hi baixaven les dones carregades de roba, per rentar-la amb la fredor de l'aigua, sinó com si volgués endur-me'l a casa, dins dels ulls, dins del mòbil. Podem fer-ho, la imatge es guarda sola, només em cal recordar tota la resta: la remor de l'aigua, l'olor de paisatge humit, la fresqueta de l'aire suau de la tarda a la pell, l'herba verda o seca, el fangueig permanent a terra pel lloc on s’escapa l'aigua del safareig.
Retenir-ho amb calma, col·leccionar-ho tot: pobles, safarejos i sobretot moments.
La foto només és un recordatori del moment
ResponEliminaque et transporta a tot el que vas sentir com si fos avui.
Per això m'agrada tant la fotografia, per reviure instants.
Aferradetes dolcetes, Carme.
La fotografia, com els dibuixos i com els escrits, ajuden molt a recordar els moments, d'una manera més completa. La fotografia hi posa la imatge i en el cervell es desperta ttoa la resta... quina sort que sapiguem reviure instants!!!
EliminaAferradetes dolcetes, Paula!
Bastir un pont per no tocar la realitat, ho fan les persones massa sensibles, però això ho han de pagar amb la solitud.
ResponEliminaTens una bona col·lecció de moments! Les imatges i les paraules són els teus talents també.
Jo ben al contrari, necessito tocar (literalment) la realitat, tocar amb les mans, amb el cos, seure a terra, tocar l'aigua...
EliminaGràcies, Helena!!! Una abraçada.
Les teves paraules m'han fet baixar vora el riu, trobar-m'hi i notar tot el que descrius.
ResponEliminaQue puguis continuar col·leccionant molts moments i ens els expliquis amb les teves imatges i paraules.
Petons, Carme
Gràcies per compartir-ho amb mi, Núria. Escriure és una bona manera de col·leccionar els moments.
EliminaUna abraçada, bonica!
Una vista del pont força original i quin munt de sensacions que et provoca...
ResponEliminaSegur que la postal sempre i quedarà només has d'intentar no oblidar tot el què has sentit, sota el pont!!!
Bon vespre, Carme.
Moltes gràcies, M Roser. Guardaré el moment. Bon diumenge.
EliminaAmb l'inici del post m'has fet pensar en el Riu hipnotic del llibre 'No et miris el riu' de la Mònica Batet, que he llegit recentment i que et recomano, si no l'has llegit ja, perquè em sembla que tu vas ser de les primeres a qui vaig sentir parlar d'aquesta autora i ja he llegit quatre llibres seus. Escriu molt bé.
ResponEliminaDoncs no, encara no l'he llegit i el tinc al segon o tercer de la llista dels llibres que vull comprar. Em va agradar molt el primer i únic llibre que he llegit d'ella. Repetiré. Fa uns dies vaig passar pel teu Llibres i punt precisament per trobar i apuntar els dos llibres d'ella que recordava que t'havien agradat. Ara acabo de comprar un pilonet de cinc llibres i al proper n'hi haurà dos de la Mònica Batet.
Elimina