La porta de Franciscus de Meya del 1629 a Sant Tomàs d Fluvià


Els anys i l'heura.
El fer i la inacció.
Hi ha mitja porta.
Encara es pot passar,
si queda algú que ho vulgui.






Comentaris

  1. Que bonica aquesta porta mig coberta d'heura...A mi si que m'agradaria passar si algú em donés permís, ja que és possible que la casa estigui en bon estat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho semblava, que estava en bon estat. Segur que la porta principal era una altra.

      Elimina
  2. L’heura ho vol acaparar tot, però encara no ho ha aconseguit, és el got mig ple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no ho aconseguirà mai, només caldria que algú l'aturés.

      Elimina
  3. Saps trobar poesia a sota les pedres, en aquest cas nobles, i també a sota de l'heura.
    He acceptat la invitació i hi he entrat mig per la porta que mostres i mig per la porta del cercador del Beatus Googlius.
    No coneixia en absolut el Priorat de Sant Tomàs de Fluvià, i això que he estat dues vegades al poble del costat: Sant Miquel de Fluvià.
    Per les fotografies del monestir romànic i també de les antigues pintures que he trobat al cercador, comprovo que és un lloc on hi haurem d'anar algun dia.
    I aleshores tornaré a llegir, en veu alta, el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi haurem de tornar nosaltres també, perquè cap dels dos cops que hi hem anat, no hem pogut veure les pintures. Gràcies, Xavier!

      Elimina
  4. Passar entre la porta i la natura. Mitja de cada, com la mateixa vida.

    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, sempre repartits entre tantes coses!
      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  5. A mi, com a la Roser, també m'agradaria passar-hi per aquesta porta i descobrir què hi ha a l'altra banda.
    Un bell racó on has sabut afegir les paraules necessàries per fer-los més bonic encara i més intrigant.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha d'haver-hi una casa bonica, segur!

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  6. Però... què hi ha a l'altre cantó...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ningú dels que som aquí ho ha vist. Però tots "creiem" fermament que ha de ser una casa antiga i bonica. He, he, he…

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars