Forn de terrissaire
Retrocedint en el temps
veient com treballaven els terrissaires
ens sentim tan vells per identificació
per les arrels ancestrals que reconeixem
i tan joves i afortunats
de viure altres temps
que no són millors ni pitjors
però sí molt més còmodes i segurs.
Fins ara... no sabrem mai
què ens amaga un futur tan incert.
Sens dubte, aquesta època que ens ha tocat viure ha millorat en molts aspectes pel que fa a les condicions de vida d'anys enrere. Amb el pas dels anys, hem avançat en educació, en justícia, en benestar social i econòmic, en seguretat i comoditat com bé apuntes, etc. Però també comencem a veure, cada vegada més clarament, que aquests avenços que ens creiem consolidats no ho estaven prou i que als que manen (les elits econòmiques) els és molt fàcil carregar-se'ls quan els hi convé. I d'aquí aquesta incertesa que dius, perquè anys enrere et deien "tu treballa i et guanyaràs la vida" i ara sembla que et diguin "tu treballa... i ja veurem si amb el sou que et donarem t'arribarà per pagar la factura de la llum que t'anem multiplicant cada mes". I no et queixis massa que tothom sap que la línia que separa una protesta pacífica de la sedició i la rebel·lió és tan fina que alguns jutges ni la veuen...
ResponEliminaNo he tingut mai un tarannà pessimista, però cada vegada ho veig tot més negre. En fi, bon cap de setmana, Carme!
Estic com tu, Mc, jo tampoc soc pessimista de mena, més aviat soc positiva, però ara, cada cop ho veig tot més negre i molt poques coses positives.
EliminaAl segle XX hem arribat a un gran progrés però també a dues guerres mundials terribles. Per això és el segle de l'abstracció, perquè els artistes fugen d'una realitat tan dura.
ResponEliminaEl segle XXI sembla que pinta pitjor que el XX, molts avenços tecnològics i retrocessos en tota la resta de coses.
EliminaMés còmodes potser, més segurs no ho crec.
ResponEliminaNo ens vindria gens malament tornar enrere i recuperar oficis antics.
Aferradetes, Carme.
No sé pas si tornar enrere seria bona solució, en alguns aspectes, massa que hi tornem enrere. De tota manera de terrissaires encara n'hi ha, i al mateix temps hi ha moltes indústries de terrissa.
EliminaAferradetes, Paula.
Millor que el futur sigui desconegut...Segur que com en el passat hi haurà coses millors i coses pitjors...
ResponEliminaAquí a Esplugues, tenim uns forns on a l'època del modernisme i feien rajoles i és interersant visitar-los. Cada any fabriquen una rajola diferent, copiada de les antigues, jo faig la colecció i ja en tinc moltes...
Bon vespre, Carme.
Deu ser molt bonica la teva col·lecció de rajoles. Un dia ens les has d'ensenyar en fotos!
EliminaCom diu la cançó , "que serà, serà..." , però m'afegeixo al optimisme de la Roser i tenir un grau d'esperança !.
ResponEliminaSalut !
No ens deixen gaire marge per l'esperança, però millor així, Artur!
EliminaSalut!