Regar
Tenim un horitzó ben blau
i l'aixopluc del bosc
tot caminant pels camins.
Tenim la frescor de la joia
que ens amara de somriures
i de mots compartits.
Tenim els brots més tendres
el blat més madur i
tants somnis com realitats.
Tenim a la vida a les mans
i als ulls, també als llavis.
Un poema molt bonic, però aquí aquest any, ens falta la pluja d'aquella que dona saó i neteja l'ambient...I en aquest cas tenim la sort que la tecnologia ens ajuda a regar els camps. Aquesta foto m'agrada molt.
ResponEliminaPetonets, Carme.
Molta falta de pluja, tens raó! Una abraçada.
EliminaVeient aquesta foto, sí que puc pensar que tenim la vida a les nostres mans... aquest darrer any ho he dubtat molt...
ResponEliminaAferradetes, Carme.
Bé, Paula, és una expressió amb diferents interpretacions. No volia dir ben bé que tenim la vida a les nostres mans, en el sentit que depengui de nosaltres, (només en part, en depèn) sinó que volia dir que sentim la vida, que vivim la vida amb les mans, els ulls i un llarg etc... de parts del nostre cos.
EliminaAferradetes fresquetes
Tenim el cor ple d'emocions.
ResponEliminaQue no ens faltin i que siguin positives.
Elimina