Orenetes de cel
Orenetes blaves
amb plomes de cel
i cues de núvols
que voleu amunt
cap a l'infinit,
jo també vull volar
amb al vostre costat
i deixar la terra i el fang
i tant de llast que arrossguem.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una imatge en "negatiu", però que és molt positiva. Tant de bo n'hi hagués moltes d'aquestes orenetes blaves que volen lliures, d'aquesta manera desapareixeria el cel negre que les (ens?) envolta.
ResponEliminaEns esforcem a ser positius, a veure si realment desapareix aquesta negror que ens envolta...
EliminaPortem massa fang per poder volar cap a l'infinit,
ResponEliminahem de deixar llast per anar lleugeres.
Bona tarda, Carme!
Aferradetes.
Ja tens raó, ja, massa fang i massa porqueria que portem i que ens tiren a sobre. A veure si sabem com deixar llast...
EliminaBona nit, Paula, una abraçada mlt forta.
Tots voldríem volar com aquestes orenetes, i sobretot deixant anar tot allò que arrosseguem.
ResponEliminaMolt bonica la imatge, Carme, petons.
Moltes gràcies, Núria, em sento més acompanyada, ja no soc sola que ho voldria. Una abraçada.
EliminaLa terra i el fang ens fan adonar de les orenetes, el contrast fa sentit.
ResponEliminaSempre porten molta riquesa de sentit, els contrastos, és cert.
EliminaXisclen orenetes sota d'un cel blau, però les teves s'han transformat ...Volen orenetes blaves, en la negror de la nit...Les podem agafar per la cua i volar amb ells!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Ei! Agafat fort, doncs ... que volem!!! Una abraçada, M Roser.
EliminaAi si poguéssim volar... em sembla que molts ho desitjaríem... però caure seria encara més terrible.
ResponEliminaCaure, caure, em sembla que ja hem caigut... però aquí entre el fang i les clavegueres no s'hi està gens bé. Ara ens cal tornar a volar.
EliminaBen amunt!
ResponEliminaBen amunt!
Elimina