Carrer Tancat
Un carrer tancat.
Una porta oberta.
Un cancell de llum.
Un silenci de pau.
Una esperança que somriu.
Una joia que celebra l'instant.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
En qualsevol altre carrer, una porta oberta ens indicaria l'entrada (d'una casa). Però en aquest carrer tancat, ens assenyala la sortida.
ResponEliminaTens raó. L'únic lloc per on pots sortir del carrer sense tornar enrere.
EliminaUna entrada per on sortir.
ResponEliminaAferradetes de dilluns, Carme.
Ja es veu que això d'entrar i sortir és molt relatiu… he, he, he…
EliminaAferradetes, bonica!
Un carrer tancat on hi ha entrat la teva poesia.
ResponEliminaGràcies, Xavier!
EliminaAquesta joia celebra l'instant, que en silenci l'esperança somriu ?
ResponEliminaAquest retol és autèntic ? curiós...
Petonets, Carme.
Sí, i tant! El rètol és autèntic. És la placa del nom del carrer, és un carrer curt i com diu el seu nom tancat per l’altra banda. Un carrer sense sortida. Un atzucac.
EliminaDarrerament estàs molt joiosa, n’he de tenir enveja sana! També del poema.
ResponEliminaTots tenim moments i moments i s'han d'aprofitar. A tu també se't "nota" joiosa moltes vegades en els poemes.
EliminaMalgrat que a vegades creiem que no hi ha sortida sempre hi ha una escletxa de llum, una esperança, una obertura.
ResponEliminaPetons, Carme
O una porta... gràcies, Núria. Una abraçada.
EliminaA carrers tancats, bon son les cases obertes !! Ben trobat, Carme :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!
EliminaEl carrer es diu tancat, però realment estava tancat??
ResponEliminaSí, tancat pel fi al, és un cul de sac.
Elimina