Cirerers florits
Molt més amunt
de qualsevol teulada,
pugen les flors.
Volen... i ensems arrelen
tan endins, que es tornen jo.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquest poema té tankada entre versos una melodia.
ResponEliminaVols dir? aquest cop sí que se'm fa estrany que ho diguis... gràcies, Xavier!
EliminaNo m'estranya gens que et sentis ells, són preciosos.
ResponEliminaAferradetes florides.
Els espero cada any amb il·lusió i a la tardor també es posen bonics, tot i que no els he fotografiat mai. A la propera tardor ho faré.
EliminaAferradetes, bonica!
És dir cirerers florits i no puc evitar pensar en els japonesos i aquests rituals que fan d'anar a fer picnic quan floreixen...
ResponEliminaI amb aquests més, perquè són precisament cirerers del Japó.
EliminaSota un cirerer florit murmuris d'abelles , murmuri d'abelles, sota un cirerer florit murmuri d'abelles, m'han adormit...M'agrada la cançó del Serrat! És curiós hi ha cirerers amb flors blanques i d'altres amb flors roses, no sé de què depend...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Tant com l'havíem cantat aquestacançó, de joves i ara feia un munt de temps que ni em recordava d'ella.
EliminaSón espècies de cirerers diferents, aquests són dels que en diuen cirerers del Japó. Normalment són utilitzat mes per arbre ornamental que per la fruita, em sembla. Aquests, ja ho veus, en un parterre vora la carretera.