Portal a Súria


Tot em sembla molt lluny 
i no acabem d'arribar mai al final,
de tants murs per travessar.
No parem de passar portes i portes
i sempre sembla que som al mateix lloc.
Però jo crec que no hi som, 
només que hi ha massa gent que ens ho volen fer creure.

Quan s'haurà acabat del tot 
la paciència i l'esperança,
haurem de despertar el gegant que tants volen adormit.



Comentaris

  1. Sempre som al mateix lloc, però mai hem de deixar la paciència, ni oblidar l'esperança i menys els somnis, Carme.
    M'agrada molt la sèrie de dibuixos d'aquests portals , oberts a nous camins.

    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Deu ser que a mi me'n queda poquet, de tot...

      Gràcies, bonica! Aferradetes dolces...

      Suprimeix
  2. Cada dia un nou pas. Mica en mica s'omple la pica, mica en mica es puja la Pica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé jo... sovint sento bastant fàstic escoltant les insensateses que diuen .

      Suprimeix
  3. Cada porta és diferent, i en travessar-la ens deixa un poc més a prop, però és cert que "més a prop" no sempre és suficient. Més prompte que tard, hi haurà l'última porta. I en travessar-la, no més murs...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A veure si som a temps a veure-ho, que alguns ja tenim una edat i una mica de pressa....

      Suprimeix
  4. Però en què quedem, és a Súria, o és a Cardona?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És el portal anomenat Portal de Cardona, a Súria. Vols creure que vaig pensar que segur que algú ho preguntaria? I tu tenies molts números.... 😂😂

      Suprimeix
    2. Els de gener som així, puntualitzadors ...

      Suprimeix
  5. Hi ha moments, que quan t'assabentes de segons quines coses, vénen ganes de tirar la tovallola, però crec que ben endins nostre encara hi ha una espurna d'esperança que ens fa continuar, i als qui volen aquest gegant adormit els hem de demostrar com de despert està ;)

    Per cert molt maques les il·lustracions de diferents indrets del Poble Vell de Súria

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria. M'alegroq ue t'agradin les il·lustracions.

      I mira, quan se'ns acaba la paciència, l'hem de tornar a començar... perquè no podem deixar-ho córrer... si ens tenen callats, encara ens esclafaran més i més.

      Suprimeix
  6. I quanta raó que tens, Carme! Massa gent ens vol fer creure que no ens movem, i que tirem enrere. Jo també tenia la sensació de tants murs per travessar que ens deixaven sense forces, però els resultats de diumenge m'han animat. Pels nostres resultats, però encara més per la pèrdua de resultats dels que ens voldrien aixafats. El partit de l'odi, que deia l'altre dia Bernat Deltell en un escrit molt encertat, devorat per l'odi. I afegia: en aquesta vida només és qüestió de seure i saber esperar per veure passar el cadàver del teu enemic. Seiem i esperem, doncs. Ja n'han passat uns quants.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara m'has animat, Teresa, tens raó, ja n'han passat uns quants de cadàvers...
      Jo també segueixo en Bernat Deltell. Ell també és dels que anima.
      Que vagin passant, doncs, que això encara no s'ha acabat...

      Suprimeix
  7. El castell de Cardona, que crec que és a prop de Súria, deu donar nom a l’arcada. Jo hi he estat aquest estiu, quan encara ens podíem moure...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, i tant! És a prop. Cardona i el castell de Cardona. Tot és Bages. I sí aquest portal és per on es devia sortir per anar cap a Cardona. Súria i Cardona dos pobles que enamoren.

      Suprimeix
  8. Fa tant de temps que no he anat a Súria que ja no recordo aquest portal...Suposo que hi passava la carretera antiga de Manresa a Cardona! El poble antic de Súria és molt bonic.
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que recordes el portal, el que no deus recordar és el nom. Ho dic perquè és un lloc molt singular a la vila vella on aquests portals que s'han d'anar passant giren tot fent una cantonada abans de tornar a sortir a l'exterior. Sí, és veritat, és molt bonic.
      Bon cap de setmana, M Roser!

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars