Lletres i fils
Em diu el meu blog, que li sembla que l'he deixat a la corda fluixa, que no sap segur si ja l'he abandonat del tot o encara no.
És natural, que no se'n sàpiga avenir, ja que en tretze anys i mig de convivència amb ell, mai no havia estat una setmana llarga sense escriure res.
Avui, divendres, el dia que fa 8, m'hi poso, retrobant un marge d'horari acostumat dels divendres cap al tard, perquè no se li faci estrany, demanant-li disculpes, si calen i esperant que no em pagui amb la mateixa moneda i ara, sigui ell el que es negui a acceptar aquest nou post d'emergència.
Provo sort i clico sobre el botó de publicar.
Has provat sort i la sort t'ha pagat amb bona moneda. El blog té corda per estona.
ResponEliminaEl blog és un bon jan, no s'ha enfadat ni res... esperem que tots plegats tinguem corda per estona.
EliminaVull pensar que més que deixar-los "a la corda fluixa", el que fem ara amb els blogs és deixar-los "amb la corda fluixa" perquè vagin una mica al seu aire, sense marcar-nos gaires obligacions... però potser és que avui m'he llevat més optimista del compte.
ResponEliminaEl que si és cert és que tu te n'has sortit de sobres, tant amb el repte del relat com amb la prova del blog que (com sempre) no t'ha fallat. :-)
Pot ser que tinguis raó Mc! Però quan es comença a desconnectar malament... de moment no tinc ganesde plegar, no...
EliminaGràcies, ha estat ben bé un post i un relat d'emergència! he, he, he...
Aquí tens una moneda per a tu, Carme, en forma de visita i comentari. Jo també he abandonat el meu blog darrerament, espaiant cada cop més les intervencions. Ara, no em facis dir perquè, hi he retornat com aquell que torna "a casa". I hi he trobat el foc encès (una mica somort, és clar), però amb unes quantes bufades ha tornat a revifar. Espero que a tu et passi el mateix... Potser és que estic una mica cansat de la immediatesa d'altres mitjans (instagram, twitter) i aquí hi trobo un altre ritme, més pausat. I el millor: que retrobo "vells" amics i amigues...
ResponEliminaUna moneda que em fa molta il·lusió, August!
EliminaRetrobar amics blocaires sempre és una gran alegria!
El meu post és un relat una mica exagerat, perquè tot just ha passat una setmana del de l'últim post de cap d'any, però m'ha servit!
A mi el ritme dels blogs sempre m,ha agradat més, tot i que ja saps que també volta per Instagram. Una mi a de cada cosa...
Oh, Carme! M'agrada molt! Com ja t'he comentat al meu blog, m'alegro que el repte t'hagi servit per tornar a actualitzar i a més, amb un text ben reeixit. M'agrada com hi has sabut col·locar les paraules i com el blog no t'ha pagat amb la mateixa moneda, segur que trobava a faltar les teves publicacions.
ResponEliminaGràcies per participar, ens llegim!
Moltes gràcies, Núria! El blog ha estat generós amb mi i tu també!
EliminaUnes mini-vacances de tant en tant també van bé, tot i que no cal acostumar-se força que desprès van passant els dies, els mesos i els anys. Has sabut aprofitar bé el relat d'emergència i t'ha quedat rodó. No crec que el blog s'enfadi amb tu, potser hagi respirat amb tu. 😉
ResponEliminaAferradetes càlides, nina.
M'ha sorprès que en una setmana jo no tingués ganes d'aparèixer per aquí. Cal dir que les condicions familiars no eren les millors, però estonetes sempre n'hi ha.
EliminaAferradetes ben càlides... que fa molt fred.
El blog és comprensiu, dona. Si no l'alimentes espera pacientment. L'has estat peixent de manera abundant durant molts anys, estic segur que posar-lo una mica a règim et farà més mal a tu que a ell. Ara bé, com a participació blogaire, em sembla molt ben trobada.
ResponEliminaEls blogs tenen molta paciència, està de sobres comprovat... Gràcies, XeXu!
EliminaForster deia que la monotonia és enemiga de l'art... tu tens corda per estona, i no hi ha cap moneda que mesuri el teu talent.
ResponEliminaNo, no tinc cap ganes de plegar, de moment, espro que tinguis raó i tingui corda per estona! Ara que m'hi fixo, has fet un microrelat que serviria per participar a Lletres i fils. ;-) Gràcies, Helena ;-D
EliminaTens un bloc molt comprensiu i un editor , gens rancorós !...ja veus, t'has sortit molt bé del repte ;)
ResponEliminaFelicitats !!
Ha funcionat, Artur! Moltes gràcies!
EliminaPortes un bon ritme tu al blog, ja pot estar ben content, per això no es pot disgustar perquè triguis una setmana sense donar-li corda...I segur que mai et pagarà amb la mateixa moneda i no et deixarà cap dia sense inspiració.
ResponEliminaBon vespre Carme.
És un blog, bon minyó... segur que ell estarà al peu del canó...
Elimina