Finestra a Sant Antoni de Vilamajor
Finestra a Sant Antoni de Vilamajor
Encara que tinguis els ulls tancats,
m'aixopluga el record de la teva mirada.
De les preguntes sense resposta,
dels laberints interiors,
dels temporals de fora,
ningú no pot salvar-nos.
Més m'aconhorta la teva atenció serena,
la teva pau, l’acceptació d'allò que no podem canviar.
La lluita activa i la calma pacient, les dues cares de la mateixa moneda.
Acceptació d'allò que no hi podem fer res. Aquesta és la paraula que em ressona contínuament i que em costa tant de fer.
ResponEliminaLes finestres sempre m'han atret, crec que pel misteri que destil·len.
Aferradetes, Carme.
Sí que costa, però en les coses que no depenen de nosaltres és l'única sortida possible. Les finestres a mi també m'agraden molt.
EliminaUna abraçada, Paula
Preciosa aquesta finestra, la combinació de colors és molt bonica, realment ens encomana pau i serenor...A dins estarem ben protegits de temporals i de mirades no volgudes...
ResponEliminaPetonets, Carme.
M'agraden les finestres, sempre són suggeridores de moltes coses.
EliminaAquest és un poema tan brillant en el fons com en la forma, en la lluita activa i la calma pacient.
ResponEliminaMoltes gràcies,Helena. No em sento gaire inspirada, darrerament, però m'esforço per seguir el meu ritme de sempre. Si tu el trobes brillant, ja és un gran premi.
EliminaEsperarem que les finestres tornin a obrir els ulls.
ResponEliminaCreus que ens durarà tant, la paciència?
Elimina