Finestra a Sant Antoni de Vilamajor

Finestra a Sant Antoni de Vilamajor


Encara que tinguis els ulls tancats,

m'aixopluga el record de la teva mirada.

De les preguntes sense resposta, 

dels laberints interiors, 

dels temporals de fora,

ningú no pot salvar-nos.

Més m'aconhorta la teva atenció serena,

la teva pau, l’acceptació d'allò que no podem canviar.

La lluita activa i la calma pacient, les dues cares de la mateixa moneda.

Comentaris

  1. Acceptació d'allò que no hi podem fer res. Aquesta és la paraula que em ressona contínuament i que em costa tant de fer.
    Les finestres sempre m'han atret, crec que pel misteri que destil·len.

    Aferradetes, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que costa, però en les coses que no depenen de nosaltres és l'única sortida possible. Les finestres a mi també m'agraden molt.

      Una abraçada, Paula

      Suprimeix
  2. Preciosa aquesta finestra, la combinació de colors és molt bonica, realment ens encomana pau i serenor...A dins estarem ben protegits de temporals i de mirades no volgudes...
    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agraden les finestres, sempre són suggeridores de moltes coses.

      Suprimeix
  3. Aquest és un poema tan brillant en el fons com en la forma, en la lluita activa i la calma pacient.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies,Helena. No em sento gaire inspirada, darrerament, però m'esforço per seguir el meu ritme de sempre. Si tu el trobes brillant, ja és un gran premi.

      Suprimeix
  4. Esperarem que les finestres tornin a obrir els ulls.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars