Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Com diria una persona a qui li agrada resumir: "és cuqui"
ResponSuprimeixHahaha
SuprimeixOi que sí? 😂😂😂😂
SuprimeixSempre hi és allà, tan alta, la plenitud viscuda, un alè pel futur.
ResponSuprimeixBen amunt... tens raó, un alè pel futur... una satisfacció també, en el present...
SuprimeixEls arbres li van furtar un tros al cel i se'l van quedar en penyora
ResponSuprimeixUn tros de cel entre els arbres, sempre és un bon lloc...
SuprimeixEntre verds, grogs i altres colors, just en el blau s'hi respira vida.
ResponSuprimeixBona tarda, Carme.
El blau sempre ens recorda el cel i el mar...
SuprimeixBona tarda, lluneta!
Que xula, encara q no es vegi gaire. Podria ser un nou projecte de vida. Tinc ganes de projectes, mira...!
ResponSuprimeix😂😂 Si vols et dic on és, Gemma! A veure si el projecte t’en caixa, he, he, he...
SuprimeixUna caseta blava(blanca) amb roses al jardí, una caseta blava (blanca) , només per tu i per mi...On sentissim cada dia, la il·lusió de treballar i amb salut i amb alegria no ens faltes un tros de pa...(M'hi ha fet pensar, encara que no coincideixin els colors i no hi hagi roses al jardí)...
ResponSuprimeixPetonets, Carme.
És bonic, encara que no coincideixin els colors, però es pot canviar perfectament i hi lliga molt bé.
SuprimeixColors poc naturals per l'entorn, no es podrà camuflar!
ResponSuprimeix