Caseta blava
En mig del bosc,
darrere murs altíssims,
amagada sota molta brossa
treu el cap, la plenitud viscuda.
De color blau de cel i olor de felicitat.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Com diria una persona a qui li agrada resumir: "és cuqui"
ResponEliminaHahaha
EliminaOi que sí? 😂😂😂😂
EliminaSempre hi és allà, tan alta, la plenitud viscuda, un alè pel futur.
ResponEliminaBen amunt... tens raó, un alè pel futur... una satisfacció també, en el present...
EliminaEls arbres li van furtar un tros al cel i se'l van quedar en penyora
ResponEliminaUn tros de cel entre els arbres, sempre és un bon lloc...
EliminaEntre verds, grogs i altres colors, just en el blau s'hi respira vida.
ResponEliminaBona tarda, Carme.
El blau sempre ens recorda el cel i el mar...
EliminaBona tarda, lluneta!
Que xula, encara q no es vegi gaire. Podria ser un nou projecte de vida. Tinc ganes de projectes, mira...!
ResponElimina😂😂 Si vols et dic on és, Gemma! A veure si el projecte t’en caixa, he, he, he...
EliminaUna caseta blava(blanca) amb roses al jardí, una caseta blava (blanca) , només per tu i per mi...On sentissim cada dia, la il·lusió de treballar i amb salut i amb alegria no ens faltes un tros de pa...(M'hi ha fet pensar, encara que no coincideixin els colors i no hi hagi roses al jardí)...
ResponEliminaPetonets, Carme.
És bonic, encara que no coincideixin els colors, però es pot canviar perfectament i hi lliga molt bé.
EliminaColors poc naturals per l'entorn, no es podrà camuflar!
ResponElimina