Norai buit

Fotografia de Xavier Pujol


Hi ha un lloc on sostenir-se

però no el veiem.

Tothom va a la deriva.

I sembla que mai no arribem a port.

Comentaris

  1. Segur que el trobarem... espero que aviat.

    Bona nit, Carme.💖

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, però es fa llarg tot plegat! Bona nit, Paula!!!

      Elimina
  2. Per mar, a la deriva. Per terra seguim la via. Per aire on ens porti el vent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la deriva i amb un norai que ens espera...
      Per terra anem feixucs...
      I... Oh! el vent, el vent... si passejant tranquil·lament trobes el vent tan atrevit ves molt en compte amb el vestit.... si passejant tranquil·lament trobes el vent descaradet, ves molt en compte amb el barret...
      Ja veus queno és de feiar el vent... ;-)

      Elimina
  3. És precisament a port on hi ha els millors llocs per sostenir-se. És el peix que es mossega la cua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí i rodem, rodem sense anar enlloc... com els hàmsters a les seves rodes...

      Elimina
  4. Aquest norai buit, està esperant que alguna barca Si agafi ben fort i així no se l'endura mai cap torbonada...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La barca també deu esperar trobar-lo, suposo...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  5. De moment hem arribat al port del pas de puça...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una fita important, Helena. Comença el creixement de la claror. Que la claror ens acompanyi.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars