Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Però amb color de sol sempre serà més alegre que trista! Com un vals de primavera. Ets optimista malgrat tot.
ResponEliminaSí millor que sigui més alegre que no pas trista, però no massa exultant ni triomfant. Crec que sí, que soc de natural optimista.
EliminaJo també en vull. ◠‿*
ResponEliminaQuan la trobi t'ho dic! 😘
EliminaSi alguna cosa pot fer això que demanes, és la música!
ResponEliminaA veure si la trobem.
EliminaLluminosa i emocionant,
ResponEliminadolça, àcida,
amb els colors de la tardor.
Com la música de Scriabin ... com tu.
Bona nit Carme, un poema preciós.
Bon dia Pere! Quina alegria de veure't per aquí!
EliminaBuscaré Scriabin ... saps? No conec la seva música... imagina't que sí, que és ell i que ja l'he trobat i me la menjo com si fos una taronja...
Gràcies per venir, Pere!
Sempre hi haurà una música adequada , per un moment precís ! .... i si és alegre, millor que millor !!
ResponEliminaSalut :)
Gràcies, Artur! Salut!
EliminaAquesta música que tu vols, és d'una gran sensibilitat...La música millora tots els moments que vivim i si són tristos, li posarem ben alegre, perquè ens revifi l'esperit!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Nomet pensis, a vegades els contrastos massa bruscos no van bé. Segur que hi ha una música per a cada moment. Bon vespre, M Roser!
Elimina