Sí, és bonica, oi? És a Tona. És la xemeneia de la desapareguda fàbrica de cadires Can Codina. És l'única cosa que queda de la fàbrica. Són Tankas... a vegades quan no sé expressar el que voldria, aquestes formes Reus, comprimides i sintètiques em donen idees... Gràcies, Xavier!
A mi a vegades m'agradaria que la feina només fos un record! La cerca em va per una altra banda... Aquest núvol com a imatge del fum és molt ben trobat. Em recorda aquest vers de Feliu Formosa: "No em diguis que és mentida que el sol es banya al mar".
Sí, Helena, ho entenc molt bé, però associats a la feina, a vegades hi ha també altres menes de records, d'una època, d'unes situacions, d'unes persones...
M'agrada aquesta xemeneia i aquest núvol que la fa reviure, imitant el fum del passat, jo en tinc una molt a prop de casa, que també és d'una antiga fàbrica, ara s'aixeca ben dreta, al mig d'una urbanització... Bon vespre, Carme.
Una xemeneia gairebé jònica. La poesia, rosaniana.
ResponEliminaSí, és bonica, oi?
EliminaÉs a Tona.
És la xemeneia de la desapareguda fàbrica de cadires Can Codina. És l'única cosa que queda de la fàbrica.
Són Tankas... a vegades quan no sé expressar el que voldria, aquestes formes Reus, comprimides i sintètiques em donen idees...
Gràcies, Xavier!
A mi a vegades m'agradaria que la feina només fos un record! La cerca em va per una altra banda...
ResponEliminaAquest núvol com a imatge del fum és molt ben trobat. Em recorda aquest vers de Feliu Formosa: "No em diguis que és mentida que el sol es banya al mar".
Sí, Helena, ho entenc molt bé, però associats a la feina, a vegades hi ha també altres menes de records, d'una època, d'unes situacions, d'unes persones...
EliminaQue bonic, aquests vers de Feliu Formosa!!!
Els moments de la vida ens fugen com el fum, i a vegades aquest fum s'enllaça amb un núvol rosa perquè hi naveguin les esperances.
ResponEliminaUna abraçada.
M'agrada més que els núvols facin de fum, i si és rosa encara millor, que no pas que el fum faci de núvol... abraçades, Olga!
EliminaM'agrada aquesta xemeneia i aquest núvol que la fa reviure, imitant el fum del passat, jo en tinc una molt a prop de casa, que també és d'una antiga fàbrica, ara s'aixeca ben dreta, al mig d'una urbanització...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Són molt boniques aquestes xemeneies... i si no fumen millor que millor... Bon vespre M Roser.
Elimina