"Benvolguda llum, llum bonica estimada llum, aimada estela. calma aquest cor.... ...Si per tu sospiro i moro el meu ídol, la meva bella estimada força i sol del Déu de l’amor.
(Del nocturn "Luci care, luci belle" de P. Metastasio musicada per W.A. Mozart"
M'he passat per el blog i veig que segueixes tan activa com abans. Jo quasi ni recordava com entrar! Et felicito per la teva activitat i pel nou de pobles
Tirant una mica d'humor negre, i barrejant el títol del post amb la primera frase del poema, la broma està servida. Ara mateix, en la situació que vivim, quan s'acaba el dia no hi ha altra manera de fer les coses que 'des de casa'...
Viure rodejada de natura té això, molt diferent si vius a la ciutat, on els dies es fan curts i la foscor de la nit s'endinsa fins el darrer racó de l'ànima. Un bell poema per una foto preciosa. Petonets.💝
Aquesta posta de sol veus des de casa teva? Doncs tens unes vistes molt boniques i vius rodejada de natura...Veig que ja voleu encendre la llar de foc, jo aquí encara trobo que fa molt bona temperatura! Ves per on estic fent també un post de posta de sol, però de casa ma germana... Bon diumenge, Carme.
Sí, vivim a tocar de la Serra de Collserola. Un bon lloc per viure, sense cap dubte. Aquí tampoc fa fred, però al vespre es comença a notar una mica de baixa de temperatures. Bon diumenge, M Roser!
"Benvolguda llum, llum bonica
ResponSuprimeixestimada llum, aimada estela.
calma aquest cor....
...Si per tu sospiro i moro
el meu ídol, la meva bella estimada
força i sol del Déu de l’amor.
(Del nocturn "Luci care, luci belle" de P. Metastasio musicada per W.A. Mozart"
Ets com una enciclopèdia musical... l'he buscada i l'estic escoltant. Gràcies, Xavier!
SuprimeixM'he passat per el blog i veig que segueixes tan activa com abans. Jo quasi ni recordava com entrar! Et felicito per la teva activitat i pel nou de pobles
ResponSuprimeixAquí ho fem córrer tot M Antònia! Els blogs a mi m'agraden molt. Em resisteixo a deixar-ho.
SuprimeixTirant una mica d'humor negre, i barrejant el títol del post amb la primera frase del poema, la broma està servida. Ara mateix, en la situació que vivim, quan s'acaba el dia no hi ha altra manera de fer les coses que 'des de casa'...
ResponSuprimeixNo estic gens segura que això que dius sigui humor negre... encara que jo no ho havia vist així, tens tota la raó.
SuprimeixLa llum càlida del Sol s'amaga darrere les muntanyes i apareix , per art de màgia .... a la llar de foc de casa !. ; )
ResponSuprimeixSalut !
A punt d'encendre-la, Artur!
SuprimeixSalut!
Viure rodejada de natura té això, molt diferent si vius a la ciutat, on els dies es fan curts i la foscor de la nit s'endinsa fins el darrer racó de l'ànima.
ResponSuprimeixUn bell poema per una foto preciosa.
Petonets.💝
És veritat, Paula. Viure a prop del bosc està molt i molt bé. Gràcies, bonica! Petonets 🥰
SuprimeixAquesta posta de sol veus des de casa teva? Doncs tens unes vistes molt boniques i vius rodejada de natura...Veig que ja voleu encendre la llar de foc, jo aquí encara trobo que fa molt bona temperatura! Ves per on estic fent també un post de posta de sol, però de casa ma germana...
ResponSuprimeixBon diumenge, Carme.
Sí, vivim a tocar de la Serra de Collserola. Un bon lloc per viure, sense cap dubte. Aquí tampoc fa fred, però al vespre es comença a notar una mica de baixa de temperatures. Bon diumenge, M Roser!
Suprimeix