Des de casa
Quan s'acaba el dia,
la llum es fa més càlida
encara que faci més fred.
Més esplendorosa, mentre s'apaga lentament.
Més tendra, abans que la fosca s'escampi arreu.
La bellesa persisteix fins i tot a la nit.
Abrera
Fa 3 dies
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Blogcelebracions
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
"Benvolguda llum, llum bonica
ResponEliminaestimada llum, aimada estela.
calma aquest cor....
...Si per tu sospiro i moro
el meu ídol, la meva bella estimada
força i sol del Déu de l’amor.
(Del nocturn "Luci care, luci belle" de P. Metastasio musicada per W.A. Mozart"
Ets com una enciclopèdia musical... l'he buscada i l'estic escoltant. Gràcies, Xavier!
EliminaM'he passat per el blog i veig que segueixes tan activa com abans. Jo quasi ni recordava com entrar! Et felicito per la teva activitat i pel nou de pobles
ResponEliminaAquí ho fem córrer tot M Antònia! Els blogs a mi m'agraden molt. Em resisteixo a deixar-ho.
EliminaTirant una mica d'humor negre, i barrejant el títol del post amb la primera frase del poema, la broma està servida. Ara mateix, en la situació que vivim, quan s'acaba el dia no hi ha altra manera de fer les coses que 'des de casa'...
ResponEliminaNo estic gens segura que això que dius sigui humor negre... encara que jo no ho havia vist així, tens tota la raó.
EliminaLa llum càlida del Sol s'amaga darrere les muntanyes i apareix , per art de màgia .... a la llar de foc de casa !. ; )
ResponEliminaSalut !
A punt d'encendre-la, Artur!
EliminaSalut!
Viure rodejada de natura té això, molt diferent si vius a la ciutat, on els dies es fan curts i la foscor de la nit s'endinsa fins el darrer racó de l'ànima.
ResponEliminaUn bell poema per una foto preciosa.
Petonets.💝
És veritat, Paula. Viure a prop del bosc està molt i molt bé. Gràcies, bonica! Petonets 🥰
EliminaAquesta posta de sol veus des de casa teva? Doncs tens unes vistes molt boniques i vius rodejada de natura...Veig que ja voleu encendre la llar de foc, jo aquí encara trobo que fa molt bona temperatura! Ves per on estic fent també un post de posta de sol, però de casa ma germana...
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Sí, vivim a tocar de la Serra de Collserola. Un bon lloc per viure, sense cap dubte. Aquí tampoc fa fred, però al vespre es comença a notar una mica de baixa de temperatures. Bon diumenge, M Roser!
Elimina