Deformar la realitat

Ens trobarem 
i serà com en un somni
dels que deformen, 
a la seva manera, 
l'absurda realitat.
I tindrem les hores per recordar aquella història,
d'aquell altre temps que es va desendreçar.

Ara, que les paraules fan un goig que enamoren
com cofres del tresor que ningú ens pot robar,
ara, les direm fluixet, perquè no se'ns escapin
ni vagin més lluny d'on les volem portar.
Que duen l'emoció penjada a cada lletra
i llisquen per la pell com si fossin les mans.

Escriu un xiuxiueig a la vora de l'aigua
fins que la primavera ens vulgui aixoplugar.

Comentaris

  1. Parlar fluixet per a que els sentiments cridin.

    ResponElimina
  2. Xiuxiuejar mots perquè no se'ns escapin.
    Què bé ho dius, Carme! 💖

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que coincidim... les paraules dites fluixet són les que entren més endins.

      Elimina
  3. "Que duen l'emoció penjada a cada lletra": m'embadaleix aquest vers!

    ResponElimina
  4. Sempre és bo recordar les històries encara que s'hagin desendreçat...Les paraules sempre fan goig si les diem fluixet, perquè només les escoltin les persones que tenen sensibilitat. Les emocions les podem compatir tot xiuxiuejant a cau d'orella!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  5. No les deformarem pas, cadascú les haurà viscut a la seva manera, amb la seva mirada ...i serà un bon calidoscopi ajuntar-les de nou , quan les recordem tots plegats !
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si les sabrem compartir i ajuntar, Artur!
      Salut i molt bon dia !

      Elimina
  6. Mira que em costa la poesia, però aquest poema m'ha semblat especialment bonic. Com gairebé sempre, em surt molt poc a comentar, però aquest cop no vull marxar sense dir-te que m'ha agradat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs t'ho agraeixo molt XeXu. Estic contenta que t'agradi.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars