Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Ara ja sí.
ResponSuprimeixÉs el moment, l'aigua t'espera.
😁😁
SuprimeixAquest mar de la cançó dels Manel... Sempre és màgic de capbussar-se a la mar. Si no és ara, serà adés.
ResponSuprimeixL'aigua sempre em crida...
SuprimeixAquest estiu no he trepitjat ni un sol cop la sorra de platja, ja no parlem de posar els peus en remull al mar. No ho he trobat gens a faltar.
ResponSuprimeixA mi m'agrada molt més l'aigua que la sorra i fins i tot et diria l'aigua dolça de llacs o gorgs que la salada, però tot i així m'agrada banyar-me al mar.
SuprimeixUn passeig perfecte per somniar mirant el mar, però ningú s'hi passeja...O potser qui si passeja ha escoltat el crit del mar i si ha apropat més del compte!!!
ResponSuprimeixBona nit Carme.
Sí, sí que s'hi passeja gent, molta, però depèn del moment, aquest era un dia feiner a primera hora de la tarda, era a començament d setembre, crec.
SuprimeixPerò segur que el mar els ha cridat a tots... he, he, he... Bona nit i bon cap de setmana.