Publicat per

Passeig de mar

L'Escala

El mar em crida, tan a prop i tan lluny a la vegada. Passejo amb calma, amb un pas massa lent. Els ulls miren incansablement aquesta mar que m'atreu, però no m'hi acosto, no és el moment. Cal esperar Una altra oportunitat millor per capbussar-m'hi. Espera'm! Tornaré!

,

Comentaris

  1. xavier pujol23 de setembre de 2020, a les 21:24

    Ara ja sí.
    És el moment, l'aigua t'espera.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals24 de setembre de 2020, a les 12:19

    Aquest mar de la cançó dels Manel... Sempre és màgic de capbussar-se a la mar. Si no és ara, serà adés.

    ResponElimina
  3. Sergi24 de setembre de 2020, a les 13:28

    Aquest estiu no he trepitjat ni un sol cop la sorra de platja, ja no parlem de posar els peus en remull al mar. No ho he trobat gens a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 de setembre de 2020, a les 18:21

      A mi m'agrada molt més l'aigua que la sorra i fins i tot et diria l'aigua dolça de llacs o gorgs que la salada, però tot i així m'agrada banyar-me al mar.

      Elimina
  4. M. Roser24 de setembre de 2020, a les 22:41

    Un passeig perfecte per somniar mirant el mar, però ningú s'hi passeja...O potser qui si passeja ha escoltat el crit del mar i si ha apropat més del compte!!!
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas25 de setembre de 2020, a les 20:58

      Sí, sí que s'hi passeja gent, molta, però depèn del moment, aquest era un dia feiner a primera hora de la tarda, era a començament d setembre, crec.
      Però segur que el mar els ha cridat a tots... he, he, he... Bona nit i bon cap de setmana.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars