Passa al contingut principal
Passeig de mar
 |
| L'Escala |
El mar em crida, tan a prop i tan lluny a la vegada. Passejo amb calma, amb un pas massa lent. Els ulls miren incansablement aquesta mar que m'atreu, però no m'hi acosto, no és el moment. Cal esperar Una altra oportunitat millor per capbussar-m'hi. Espera'm! Tornaré!
Ara ja sí.
ResponSuprimeixÉs el moment, l'aigua t'espera.
😁😁
SuprimeixAquest mar de la cançó dels Manel... Sempre és màgic de capbussar-se a la mar. Si no és ara, serà adés.
ResponSuprimeixL'aigua sempre em crida...
SuprimeixAquest estiu no he trepitjat ni un sol cop la sorra de platja, ja no parlem de posar els peus en remull al mar. No ho he trobat gens a faltar.
ResponSuprimeixA mi m'agrada molt més l'aigua que la sorra i fins i tot et diria l'aigua dolça de llacs o gorgs que la salada, però tot i així m'agrada banyar-me al mar.
SuprimeixUn passeig perfecte per somniar mirant el mar, però ningú s'hi passeja...O potser qui si passeja ha escoltat el crit del mar i si ha apropat més del compte!!!
ResponSuprimeixBona nit Carme.
Sí, sí que s'hi passeja gent, molta, però depèn del moment, aquest era un dia feiner a primera hora de la tarda, era a començament d setembre, crec.
SuprimeixPerò segur que el mar els ha cridat a tots... he, he, he... Bona nit i bon cap de setmana.