Passeig de mar

L'Escala

El mar em crida, tan a prop i tan lluny a la vegada. Passejo amb calma, amb un pas massa lent. Els ulls miren incansablement aquesta mar que m'atreu, però no m'hi acosto, no és el moment. Cal esperar Una altra oportunitat millor per capbussar-m'hi. Espera'm! Tornaré!

,

Comentaris

  1. Ara ja sí.
    És el moment, l'aigua t'espera.

    ResponSuprimeix
  2. Aquest mar de la cançó dels Manel... Sempre és màgic de capbussar-se a la mar. Si no és ara, serà adés.

    ResponSuprimeix
  3. Aquest estiu no he trepitjat ni un sol cop la sorra de platja, ja no parlem de posar els peus en remull al mar. No ho he trobat gens a faltar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt més l'aigua que la sorra i fins i tot et diria l'aigua dolça de llacs o gorgs que la salada, però tot i així m'agrada banyar-me al mar.

      Suprimeix
  4. Un passeig perfecte per somniar mirant el mar, però ningú s'hi passeja...O potser qui si passeja ha escoltat el crit del mar i si ha apropat més del compte!!!
    Bona nit Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, sí que s'hi passeja gent, molta, però depèn del moment, aquest era un dia feiner a primera hora de la tarda, era a començament d setembre, crec.
      Però segur que el mar els ha cridat a tots... he, he, he... Bona nit i bon cap de setmana.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars