Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
I per què no fer una trena amb els pètals? Seria com una flor - nena que presumeix de cabellera ...Cada pètal un embolcall pels sentiments!!!
ResponSuprimeixPetonets.
Pobres pètals!
SuprimeixEls pètals llueixen el color groc. El cor diu llibertat!
ResponSuprimeixEstan d'acord, doncs, el dins i el fora...
SuprimeixSalvador Oliva deia que la poesia no es fa amb idees sinó amb forma. Jo crec en el que deia Oscar Wilde, que has de tenir alguna cosa a dir i dir-la. En aquest poema teu, fas servir l'embolcall d'una flor per dir que vols fer enrere l'embolcall. Una contradicció molt usual en poesia. Que vol tenir-ho tot alhora.
ResponSuprimeixJo també crec, com tu i com Òscar Wilde, que has de tenir alguna cosa a dir. Contradiccions ... tantes com vulguis, som vius i ens belluguem, nosaltres i la poesia.
SuprimeixNo és fàcil enretirar els pètals i deixar el cor tan a la vista...
ResponSuprimeixNomés es pot fer en condicions de seguretat total... si és que existeixen...
Suprimeix