Flor groga
Fer enrere l'embolcall, com els pètals
I poder deixar al descobert allò que et diu el cor,
el nucli, el tu mateix, plàcidament i amb gratitud.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
I per què no fer una trena amb els pètals? Seria com una flor - nena que presumeix de cabellera ...Cada pètal un embolcall pels sentiments!!!
ResponEliminaPetonets.
Pobres pètals!
EliminaEls pètals llueixen el color groc. El cor diu llibertat!
ResponEliminaEstan d'acord, doncs, el dins i el fora...
EliminaSalvador Oliva deia que la poesia no es fa amb idees sinó amb forma. Jo crec en el que deia Oscar Wilde, que has de tenir alguna cosa a dir i dir-la. En aquest poema teu, fas servir l'embolcall d'una flor per dir que vols fer enrere l'embolcall. Una contradicció molt usual en poesia. Que vol tenir-ho tot alhora.
ResponEliminaJo també crec, com tu i com Òscar Wilde, que has de tenir alguna cosa a dir. Contradiccions ... tantes com vulguis, som vius i ens belluguem, nosaltres i la poesia.
EliminaNo és fàcil enretirar els pètals i deixar el cor tan a la vista...
ResponEliminaNomés es pot fer en condicions de seguretat total... si és que existeixen...
Elimina