Tal com ha explicat en a Xavier Pujol al seu darrer post, d'un poema meu de fa temps n'ha fet cançó, aprofitant el temps del confinament. Em fa molta il·lusió aquesta lectura especial i generosa dels meus poemes. He muntat aquest vídeo amb les trompetes de foc i altres flors per il·lustrar la cançó. Moltes gràcies, Xavier!
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Gràcies tu, poeta del Vallès.
ResponEliminaA tu, músic santsenc!
EliminaQuin goig aquestes col·laboracions blogueres i no és la primera entre vosaltres dos. Enhorabona i gràcies!!
ResponEliminaSi Mc, un goig i un divertiment per a nosaltres. Una bona manera de passar el confinament. Gràcies, Mc!
EliminaAvui he passat primer per cal Fita...Us felicito perquè heu aprofitat el confinament, per a fer coses boniques que ens alegrin la vida...
ResponEliminaPetonets Carme i bon estiu.
Moltes gràcies, M Roser! Petons i bon diumenge i bon estiu!
EliminaAh... mira... Quin bon parell que esteu fets!!... Heu aprofitat molt bé les vostres possibilitats de creació i us ha quedat molt bé aquesta composició... Us felicito als dos.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Montse. L'important és passar-ho bé i compartir, que encara es passa millor. Una abraçada.
EliminaCaram, m'agrada veure i escoltar aquesta marxa, que revifa una mica l'ànim dins d'aquests temps que mal portem... Felicitats a tots dos.
ResponEliminaSí, Carme, la xocolata és la inspiració. Per alguna cosa l'origen de la paraula és Teobroma, o menjar dels déus. Vinga, doncs, queixalada. Salut!
Moltes gràcies, Olga!
EliminaJa veig que vaig fer ben fet d'apuntar-me a la xocolatada de les noies de vidre. Si ha sabem on trobar la inspiració estem salvats. Visca la xocolata!
Ja el vaig veure a casa en Xavier, que maco que pugueu col·laborar d'aquesta manera i unir esforços per parir coses com aquesta.
ResponEliminaLa qüestió és gaudir d'aquestes coses, XeXu. I es maco, sí! Les complicitats són el sucre bo de la vida (ara que l'altre és tan dolent) he, he, he...
EliminaEnhorabona, Carme i Xavier, heu parit un vídeo maquíssim gràcies ala creativitat de tots dos! Quina energia tan positiva que desprèn!
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse! M'alegro que sentis energia positiva. Una abraçada, bonica!
EliminaFeu bon equip !! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!!!!
Elimina