Relats conjunts de maig: El jueu errant



- A veure què et suggereix aquesta pintura...
- Em suggereix coses que no tinc ganes ni de pensar ni d'escriure.
- Ah!  Això vol dir que no participaràs als Relats Conjunts?
- Exactament. Després de molts anys de no fallar-ne cap (encara que sembli que sí, perquè a vegades m’oblido de deixar-ne constància al seu blog)   per fi em donaré permís per trencar la meva regularitat i participar només quan em vingui de gust.
- Em sembla bé! Finalment només és un joc.
- I tant! No val la pena d'amoïnar-s'hi.
- Per cert saps que aquest quadre, l'han robat del museu on es trobava, a Israel?
- No, no ho sabia...
- Creus que els dels Relats Conjunts poden tenir-hi alguna cosa a veure?
- Home no siguis així, ells no el necessiten per a res el quadre real.
- Però no creus que és molta casualitat?
- No, a vegades ells, ja posen imatges relacionades amb l'actualitat.
- No, no, no, no ho entens. Primer va sortir la imatge a Relats Conjunts, després el van robar.
- Ah! Jo no crec que siguin lladres de quadres, encara que sempre trafiquen amb imatges. Són bona gent!  Si és que hi ha alguna relació, jo dubtaria més aviat d'algun dels participants en els relats...
- Per què?
- Com a senyal de protesta de tantes imatges llastimoses i lúgubres que posen.
- Qui?
- No ho sé, però quedem quatre gats, no serà difícil la investigació.
- Va! Ens hi posem!


Comentaris

  1. Jo em declaro innocent ! .....perdoneu, però algú ho havia de dir !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! Doncs, comencem bé. Encara que una declaració d'innocència no asseguri res, sempre és millor que no pas el silenci de tothom.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Coi, coi, ara no sé ben bé quina nit era. Una altra cosa a investigar!

      Elimina
  3. Genial barreja entre realitat i ficció. Molt bo!!

    Tens raó que la llista de possibles sospitosos s'ha escurçat molt d'un temps ençà però, malgrat aquest permís que et dónes per no ser tan regular en la teva participació, espero que el teu nom segueixi sortint-hi molt sovint perquè els dels RC ens proposin imatges més inspiradores. Si no, no tornaré el quadre.... vull dir, que el lladre no tornarà el quadre. ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet em declaro incapaç de no participar. De moment. Potser m'aniran convencent si continuen amb imatges lúgubres...
      Si no continusrem robant quadres com a mesura de protesta, oi, Mc?

      Elimina
  4. Sí que és una imatge molt colpidora, Carme. Potser pensen que si no, no ens inspiraríem.

    ResponElimina
  5. Jo no hi he participat mai a RC, potser perquè no m'agrada crear-me obligacions que a la vida ja ne tingudes moltes...
    De totes maneres en alguns quadres que hi surten, se'm faria difícil trobar-hi la inspiració...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha obligacions que no són obligacions, quan no et ve de gust t'ho deixes córrer. Jo m'ho he pres més com un joc, a veure que m'empesco... i potser perquè m'ho he passat molr bé amb la colla dels RC, ara em costa plegar, però obligació, cap!!!

      Elimina
  6. Ja sabia jo que aquesta gent de RC no eren de fiar, i ara veig que els participants tampoc ho són. Jo sospito de tots vosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanta trafica d'imatges, oi?
      Ho sento XeXu, però tu també ets sospitós...

      Elimina
  7. Aplaudiments i reverències!!!
    M'ha encantat! M'ha agradat moltíssim!!
    Jo sóc molt fan dels relats amb converses i aquest l'he trobat súper encertat... en fi, que et poso una Matrícula d'Honor... Per cert, jo tampoc he estat qui l'ha robat. Tinc coartada. Sempre sóc a casa hehehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta!!!

      Hi ha confinats molt espavilats que s'ho han sabut muntar per fer el robatori...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars