Franges de mar


D'una foto de la Montse Una mica de tot trobada al seu Instagram


Cal que dibuixi horitzons ben amplis,
perque la mar onduli el meu espai.
El meu món és tan petit i tan tancat 
que gairebé ni jo mateixa hi tinc cabuda.

 Miro lluny, miro ben lluny
i només la natura m'aixopluga.
Tantes coses m'han caigut de les mans
que ja no puc ni recollir-les.

Em quedo, només, amb la suavitat dels pètals.







Comentaris

  1. No hi ha res millor que l'aixopluc de la natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al menys ella no ens menteix mai. A vegades por ser dura, però sempre és autèntica.

      Elimina
  2. Com sempre, aquesta "complicitat" també m'ha agradat molt!!
    Dibuixar "horitzons ben amplis"... pot semblar bo i bonic, però, com tu, jo també prefereixo quedar-me "amb la suavitat dels pètals"i pensar que "la natura m'aixopluga"
    Moltes gràcies per ensenyar-me a veure més enllà del que es veu en la meva imatge!!
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, tantes coses es veuen a les teves imatges, sempre poètiques que no me les acabaria mai.

      Gràcies a tu, sempre inspiradora de moments, d'emocions, de pensaments...

      Elimina
  3. Últimament els teus poemes destil·len una mica de tristesa. Espero que tot vagi bé i que puguis mirar les coses amb una mica més d'optimisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot va bé, XeX, personalment, bé. Només és que em faig gran. Durant molts anys de la meva vida he cregut que poc a poc anàvem a millor, socialment, políticament, com a país. Ara que anem.a pitjor, cada dia, penso que ja no tindré gaire temps de veure que les coses s'arreglen.

      Elimina
  4. Mentre tinguis els pètals, tindràs la mar.

    ResponElimina
  5. Cada franja de la mar pot ser un niu de somnis diferents...No sé si tu hi caps, però els somnis sí que no ocupen espai!
    La natura , és tan generosa que sempre ens aixopluga...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els somnis s'esvaeixen i triguen a tornar i el món es fa més petit.

      Elimina
  6. Els peixos estranys llueixen a les profunditats,
    flors desconegudes brillen a la platja;
    He vist els colors vermell i groc i tots els altres -
    però el meravellós mar és el més perillós de veure,
    desperta la set de futures aventures:
    el que ha passat al conte de fades també m’està passant.

    -Edith Södergran- amb Google traductor i jo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Merike!

      Encisador poema de Edith Södergran. Poètic i somiador.
      El Google traductor i tu heu fet bona feina!
      Abraçades.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars