Alzina

Una vegada, en un lloc molt proper, deu fer uns 11 anys, hi havia una alzina que va sofrir un atemptat.

Ara, aquests dies que no podem sortir de casa, us la torno a posar.  Aquest cop en foto. Ella mateixa ha triat les branques que es farien grosses i ha desestimat les que ha volgut. Tenia ganes de viure i se n'ha sortit.

Comentaris

  1. Que fort. M'agrada que recuperis un tema d'11 anys enrere, i veure que jo ja et comentava quan ens ho vas explicar. L'alzina se n'ha sortit, i de moment nosaltres també! Que no faltin les ganes de viure.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu, per continuar per aquí després de tants anys! M'ha fet il·lusió recuperar aquest tema

      Suprimeix
  2. Que l'alzina esdevingui la metàfora del que ens està passant.

    ResponSuprimeix
  3. Em permets que m'hi projecti? Jo soc aquesta alzina!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic encantada que t'hi projectis i que deixi de ser només una metàfora, i es faci "d'Helena i ossos". he, he, he, si em permets la broma.

      Suprimeix
  4. La natura va fent el seu camí malgrat les agressions dels humans. A veure si d'una vegada n'aprenem, d'ella, i ara més que mai!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja tocaria, ja, que n'aprenguéssim una mica, però soc escèptica. Les persones aprenem, però les col·lectivitats costa i costa...

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars