Tronc de glicina
 |
| Glicina i balcó a Torà |
Entrellaçades, l'una i l'altra, entortolligades.
Se saben el tacte i la força, se saben el color i l'olor.
Quan florirà, aquesta primavera la glicina,
quedarà amagada la grisor del mur, la façana escrostonada.
I tot semblarà jove altra vegada.
Si li deixem prou temps, la glicina s'acabarà menjant la casa. Si cap ésser humà no ho impedeix abans.
ResponSuprimeixNo tenen cap pinta d'impedir-ho... diria jo.
SuprimeixVol guanyar terreny a les canonades i filats.... no sigui pas que la desallotgin ! ;)
ResponSuprimeixSalut !
Es fa lloc, es fa un bon lloc. Salut, Artur!
SuprimeixQuines ganes de primavera. I enguany, per tot el que està passant, que arribi l'estiu!
ResponSuprimeixSerà una primavera ben estranya.
SuprimeixEn aquesta foto, no sabem si és la glicina la que aprofita la casa per enfilar-se i créixer o és la casa la que es val del gruixut troc per continuar dempeus... un clar exemple de simbiosi. :-))
ResponSuprimeixSi, sembla que es recolzin mútuament.
SuprimeixQui dóna suport a qui? El tronc a la casa, la casa al tronc...
ResponSuprimeixL'una a l'altra, potser.
Suprimeix"M'exalta el nou, m'enamora el vell", sempre.
ResponSuprimeixTenen encant les coses velles.
Suprimeix