Racons i carrerons


Tots aquells racons que estaven plens de coses pendents, d'andròmines inservibles que només feien que nosa, ara, han quedat endreçats.  No ens ha calgut arremangar-nos, ni portar-los a la deixalleria. No ens ha calgut, finalment, fer dissabte, tot repassant-los un a un fins a trobar-los-hi el què i el com.  S'han fos, sí, realment s'han fos, com si això fos possible.

De mica en mica, l'aire s'ha fet pur,  transparent, respirable i podem omplir-nos els pulmons amb la golafreria de mantenir-nos sempre tan nets,  per dins, com ara.  

No tenim ganes de silencis i barregem  passats, presents i futurs, amb una esperança incerta de poder viure'ls, encara.  No és un miratge, és una realitat d'un jardí ben cuidat.  Un jardí amb clarors màgiques que assenyalen camins.

No hi ha buit,  la plenitud m'habita, malgrat els laberints on estem ficats. 
No necessitem cap balança per mesurar-nos.  

El patchwork de colors i textures ens acompanya.  M'agrada més poder ser com l'arcada de pedra que aixopluga  i recolza. Sense maquillatges, ni additius.  


Comentaris

  1. Aquests dies l'aire de les nostres ciutats i pobles és més net. Ho diuen tots els indicadors. Per si algú encara dubtava que l'autèntica plaga som nosaltres, els humans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'autèntica plaga, fins que la terra se'n espolsi i se'ns tregui de sobre.

      Suprimeix
  2. Que ben escrit, Carme, em trec el barret!
    "No necessitem cap balança per mesurar-nos": aquest és l'únic tros d'aquesta prosa poètica que no entenc.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena. De fet és una mena de comparació amb aquells moments que mesurem molt paraules i silencis. A vegades no cal mesurar res i tot flueix.

      Suprimeix
  3. Són dues constatacions que també faig aquests dies, Carme: la puresa de l'aire del matí quan vaig a treballar (serveis essencials), amb la ciutat estranyament buida, i la sensació d'estar fent net de coses superflues que al capdavall no ens servien per a res. Quin post tan bonic, Carme!
    Una gran abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, Montse! Tant de bo sapiguem treure'n profit!
      Cuida't molt!

      Suprimeix
  4. Qui sap el què haurà viscut aquest arc i de quines històries haurà suportat... M'agrada la comparació que fas dels colors dels carrers amb el patchwork. Molt bonic aquest racó, Carme!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars