Etiquetes
Publicat per

Ratlles volcàniques



Com en un alçat,
com en una falla del terreny 
portem la vida viscuda.
Són les capes més recents,
les darreres que hem construit,
les que ens poden donar fruits.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol18 de gener del 2020, a les 8:56

    Dia a dia, any a any hem construït un present que aviat serà un passat. De cara al futur.

    ResponElimina
  2. artur18 de gener del 2020, a les 13:54

    Temps passats , que abonen els temps futurs. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de gener del 2020, a les 13:08

      Sempre convé adobar bé la vida perquè floreixin els futurs.

      Elimina
  3. M. Roser18 de gener del 2020, a les 19:56

    Amb els records dels temps passats, ben adobats amb les vivències del present, farem un futur que esperem que sigui profitós...
    Bon vespre , Carme.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals19 de gener del 2020, a les 20:11

    És curiós. Jo diria que són les capes més antigues les que em donen més fruits. Sense memòria no puc viure. Però alhora reconec la importància de les recents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de gener del 2020, a les 21:47

      Potser sí, les capes antigues construeixen, apuntalen, fecunden, però l'actitud que dona fruits és l'actitud més recent, l' actual.

      Elimina
  5. Helena Bonals19 de gener del 2020, a les 20:11

    M'exalta el nou i m'enamora el vell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de gener del 2020, a les 21:48

      Per descomptat que sí, tot construeix, tot suma, tot compta.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars