Com en un alçat,
com en una falla del terreny
portem la vida viscuda.
Són les capes més recents,
les darreres que hem construit,
les que ens poden donar fruits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
Dia a dia, any a any hem construït un present que aviat serà un passat. De cara al futur.
ResponEliminaSempre mirant el futur!
EliminaTemps passats , que abonen els temps futurs. :)
ResponEliminaSempre convé adobar bé la vida perquè floreixin els futurs.
EliminaAmb els records dels temps passats, ben adobats amb les vivències del present, farem un futur que esperem que sigui profitós...
ResponEliminaBon vespre , Carme.
Esperem que sigui profitós!!!
EliminaÉs curiós. Jo diria que són les capes més antigues les que em donen més fruits. Sense memòria no puc viure. Però alhora reconec la importància de les recents.
ResponEliminaPotser sí, les capes antigues construeixen, apuntalen, fecunden, però l'actitud que dona fruits és l'actitud més recent, l' actual.
EliminaM'exalta el nou i m'enamora el vell...
ResponEliminaPer descomptat que sí, tot construeix, tot suma, tot compta.
Elimina