Arbres a la ribera de la Muga

La Muga a la vora de Pont de Molins

Els arbres s'aboquen, s'emmirallen a l'aigua

i el reflex de la muntanya els distreu.
Escabellades, branques i fulles s'uneixen 
per sentir-se un sol ésser
i vèncer, així, el vertigen de no reconèixer-se.

Comentaris

  1. La primera lectura és misteriosa. Branques escabellades... m'agraden.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Volia dir alguna cosa com ara que tenim tantes coses i tanrtes distraccions al voltant que ens costa trobar-nos i reconeixer-nos a nosaltres mateixos. I que a vegades les persones properes, ens podem ajudar les unes a les altres a fer-ho. Ara no sé si ho havia d'explicar, però m'ha sortit així.

      Suprimeix
  2. Les branques tenen més a veure amb les arrels que amb les fulles, per això els costa de reconèixer-se.

    ResponSuprimeix
  3. Els arbres es distrauen amb facilitat, les muntanyes estan més atentes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No em facis triar, Jp... entre les muntanyes i els arbres no podria fer-ho!

      Suprimeix
  4. On hi ha algun rierol , per petit que sigui, sempre està envoltat d'arbres que juguen a veure qui es remullarà més els peus i creixerà més...
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els arbres i els rius sempre van plegats... Bon vespre, M Roser!

      Suprimeix
  5. Que presumits aquests arbres que es dediquen a mirar el seu reflex i es guarneixen de fulles per estar més formosos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Només s'uneixen per a poder-se reconèixer a ells mateixos. No són tan presumits, he, he, he...

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars