Ombres de vent



El vent escampa
ombres a contraona.
Un mar de plom.

Comentaris

  1. Has captat el vent invisible, amb la càmera i amb la ploma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, invisible és, però els seus efectes es noten tant sobre l'aigua com a la pell. I a les orelles...

      Elimina
  2. I jo diria que també l'has captada amb l'oïda!!!
    Bon cap de setmana, que dormirem una hora més, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. També, la càmera ha captat el so...
      Ostres! Avui m'han dit el contrari i jo sense, pensar-hi, m'ho havia cregut, però tens raó tu, dormirem una hora més.

      Elimina
  3. La Mar es relaxa
    i es deixa pentinar....

    ResponElimina
  4. El mar pesa, és de plom, el vent no, i les ombres tampoc. Tots dos elements a contraona, a contracorrent.
    Aquest haiku tan curt fa pensar molt! Portes una bona ratxa darrerament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lleugeresa del vent i de les ombres, superficial, amaga bastant la pesantor de plom del mar.

      Si miraves mar endins feia l'efecte de ser de plom del tot, gris i quiet, com si no es pogués moure, si miraves a la vora els efectes del vent eren ombres grises que avançaven a contraona molt ràpidament. Un contrast que cridava molt l'atenció. I hipnotitzava com les flames bellugadisses del foc.

      Elimina
  5. La màgia bellugadissa del mar. El plom es fa pesat amb el soroll del vent. A contra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moviments i contrastos, colors i sons, textures i vent... gràcies, Teresa!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars