Mossèn Cinto a l'Empordà


Una placa a la plaça de l'església de Garriguella

Encara ens enamora aquesta plana,
i ens afanyem a mirar i caminar
cada camp, cada riu, cada cabana
per arribar més plens davant la mar.

I recollim l'amor cap a la terra
que el poeta ens ha volgut encomanar.
Cada poble, cada vers, cada serra
pas a pas, ens conviden a estimar.

Comentaris

  1. Primer em creia que les dues estrofes també eren de mossèn Cinto. En llegir-les per segona vegada m'he adonat que són de madona Rosanas.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La Rosanas aprofitant la inspiraciò i l'empenteta de Mossèn Cinto...

      Per cert ahir vaig sentir recitar un diàleg de Mossèn Cinto entre el Puigmal i el Montseny, parlant de Catalunya, que em va fer plorar a llàgrima viva. Pocs poetes tenen la força emocional de Mossèn Cinto.

      Suprimeix
  2. A mi també em recordes a Mossèn Cinto Verdaguer, cosa que és un gran elogi!

    ResponSuprimeix
  3. Ostres, un poema com els que jo pensava que eren tots! Amb rima, amb mètrica... pensava que això ja s'havia extingit!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, no, no s'ha extingit! Fins i tot a mi, alguna vegada, ni que sigui poc sovint, m'agrada rimar i comptar síl·labes.

      Suprimeix
  4. Verdaguer sempre serà el nostre poeta... Preciosa aquesta estrofa del "Canigó"!

    "Poeta i fangador sóc
    i faig la feina tant neta,
    Que llauro com un poeta
    i escric com un llaurador"
    Verdaguer

    Bona setmana, Carme,

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars