Font, safareig i pont
 |
| Reiners (Vallespir) |
Tot és a punt perquè les necessitats siguin cobertes: el riu i el pont, la font i el safareig. La sequera no aconsegueix prendre-li la bellesa a aquest indret, però el deixa buit de contingut, sense aigua, ja res no serveix de res.
I malgrat tot, és un lloc on t'hi quedaries una bona estona, just a la sortida del poblet, en una raconada del paisatge, que el fa més amable i acollidor.
Passem el pont, com si anéssim a algun lloc, però no hi anem, no anem enlloc. Reculem somrients.
Quan torni a ploure s'omplirà la fotografia de moviment, l'aire d'olors, el silenci de remors. Carícies per als sentits.
ResponEliminaEsperem la pluja, doncs, perquè serà molt bonic!
EliminaVaig escriure un comentari ahir i em va semblar que havia sortit publicat però veig que no. No passa res, ho torno a provar.
ResponEliminaDeia que és cert que la imatge és mot bella tot i la sequera però que, quan me l'imagino amb aigua, m'agrada molt més. :-)
Per descomptat que sí, Mc!
EliminaSense aigua, em deixa com una mena d'enyorança al cor...
Se li podria anomenar "El racó de la sed" ,.... tot esperant la pluja !
ResponEliminaA veure si arriba i consola els assadegats...
EliminaUna bona trilogia en un racó de la natura...Una font pels caminants assedegats( quan ragi , és clar), un safareig per netejar les angoixes, i ja ben lleugers de neguits, un pont per reemprendre el camí cap a d' altres indrets, dins la boscúria de la vida...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Ara pensava que el final hauria de ser: reculem tristos, però somrients. Perquè hi ha una tristesa enganxada a qualsevol sequera. Gràcies M Roser!
EliminaViatges molt! I sempre fas fotos de llocs molt rústics i acollidora! Amb aigua o sense.
ResponEliminaM'agrada voltar per Catalunya. No són grans viatges, però són els que m'agraden més.
ResponEliminaDoncs sí que és un lloc que convida a passar-hi una estona, oi?
ResponEliminaSí, XeXu, molt agradable.
EliminaI qui ha dit que sense aigua ja no serveix per a res? Aprenem a donar altres usos a allò que aparentment ja no serveix, i els resultats ens sorprendrà. De moment, aquest paratge tan bell ha inspirat una entrada de blog, reflexions i paraules molt boniques, i una estada física segur que molt gratificant!
ResponEliminaEl lloc no perd la bellesa i és inspirador, tens raó i això ni la falta d'aigua li pot prendre. Però veure una font que no raja sempre em produeix una mena d'entorança d'allò que ja no és o de tristesa. Gràcies, Montse!
Elimina