Camps de blat a Sant Dalmai
El blat dels dies va creixent
i no començo encara a recollir els seus fruits.
S'acaba un temps...
I no hauria d'oblidar que en comença un altre.
Un temps que mai no he comptat.
Un temps que mai no he volgut.
Però ja truca amb presses a la meva porta.
El blat dels dies va creixent
i es breu el temps de collita.
El temps que s'acosta té alguna cosa a veure amb el 7?
ResponEliminaDoncs sí, XeXu, té a veure amb el 7, però no només amb el 7, sinó amb tot allò que l'envolta i l'acompanya.
EliminaMentre puguis escriure tan bé, mantens la collita a ratlla.
ResponEliminaGràcies, Helena, escriure sempre ajuda... i els teus comentaris també.
EliminaAquest blat que envolta aquesta bonic poblet, segur que tindrà una bona llavor...Segurament ara ja el deuen haver segat i d'aquí a un temps ens regalarà el nostre pa de cada dia!
ResponEliminaQue tinguis un bon dia.
Bon dia, M Roser! Quan mengem el pa, recordaré aquests camps de blat...
EliminaFins i tot l'aquareľla fa olor de blat
ResponEliminaL'aquarel·la fa olor de blat i les paraules amigues fan bategar els dies.
Elimina