Roselles sobre el mur



Retallaré sobre el cel tots els anhels, per veure'ls bé.
Que brollin i creixin en una llibertat d'aire i de vent.
Faré ben grans, grans, grans, les roselles que m'acaronin el cor
i petites les argelagues que me'l podrien punxar.

Comentaris

  1. I tant, molt bonic... A més és molt curiós, perquè als marges i creixen més argelagues que roselles, que necessiten la companyia de la verdor! Segurament com que la Carme potser hi grimparia , calia que hi florís una planta que li acaronés el cor!!!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hauríem de ser tots com roselles, suaus i bells, però hi ha massa persones dolentes, pitjors que les argelagues.

      Suprimeix
  2. que creixin les roselles i les argelagues punxegudes minvin!

    ResponSuprimeix
  3. La bellesa que surt fins i tot en els moments més durs.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars