Roselles sobre el mur
Retallaré sobre el cel tots els anhels, per veure'ls bé.
Que brollin i creixin en una llibertat d'aire i de vent.
Faré ben grans, grans, grans, les roselles que m'acaronin el cor
i petites les argelagues que me'l podrien punxar.
Quin poema més bonic!! Com la foto.
ResponSuprimeixGràcies, Xavier. M'alegro molt que t'agradi...
SuprimeixI tant, molt bonic... A més és molt curiós, perquè als marges i creixen més argelagues que roselles, que necessiten la companyia de la verdor! Segurament com que la Carme potser hi grimparia , calia que hi florís una planta que li acaronés el cor!!!
ResponSuprimeixPetonets.
Hauríem de ser tots com roselles, suaus i bells, però hi ha massa persones dolentes, pitjors que les argelagues.
Suprimeixque creixin les roselles i les argelagues punxegudes minvin!
ResponSuprimeixEscampem llavors, Elfree.
SuprimeixLa bellesa que surt fins i tot en els moments més durs.
ResponSuprimeixSempre hi és, en un lloc o altre... és d'agrair!
Suprimeix