Retallaré sobre el cel tots els anhels, per veure'ls bé.
Que brollin i creixin en una llibertat d'aire i de vent.
Faré ben grans, grans, grans, les roselles que m'acaronin el cor
i petites les argelagues que me'l podrien punxar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Quin poema més bonic!! Com la foto.
ResponEliminaGràcies, Xavier. M'alegro molt que t'agradi...
EliminaI tant, molt bonic... A més és molt curiós, perquè als marges i creixen més argelagues que roselles, que necessiten la companyia de la verdor! Segurament com que la Carme potser hi grimparia , calia que hi florís una planta que li acaronés el cor!!!
ResponEliminaPetonets.
Hauríem de ser tots com roselles, suaus i bells, però hi ha massa persones dolentes, pitjors que les argelagues.
Eliminaque creixin les roselles i les argelagues punxegudes minvin!
ResponEliminaEscampem llavors, Elfree.
EliminaLa bellesa que surt fins i tot en els moments més durs.
ResponEliminaSempre hi és, en un lloc o altre... és d'agrair!
Elimina