Finestres A Sant Julià de Vilatorta



Tan iguals i tan diferents...

El teu món és brillant de colors
i el teu interior ben protegit.
Les teves expressions austeres.

L'altre món és certament pàlid, o ella li  veu,
i la força li surt de dins sense gaires filtres.
Les seves paraules sempre tenen colors diferents.

La seva proximitat i veïnatge
les embelleix i les fa més riques.


Comentaris

  1. És com dues mitges taronges. Es complementen.

    ResponSuprimeix
  2. Sant Julià té aquests contrasts, sempre vells. El nom de la vila: Vilatorta ja és premonitori.
    Part de la Guerra (in)Civil, la meva mare la passà entre Sant Julià i Folgueroles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són dos pobles ben bonics, fa ben pocs dies hi vaig estar una vegada més.

      Suprimeix
  3. M'agrada la teva col·lecció de portes i finestres, totes tenen un no sé què que les fa especials, aquestes dues una és més alegre i l'altre més trista, Sembla mentida el què poden fer unes flors de colors...Aquí hi he estat moltes vagades; quan anava a estiuejar a Taradell i passàvem per anar al santuari de Puig l'Agulla!
    Bon vespre Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són inesgotables, les finestres sempre em criden i em diuen coses...

      Bon vespre, M Roser!

      Suprimeix
  4. Les teves paraules defineixen molt bé aquesta sensació "tan iguals i tan diferents" que s'extreu de la contemplació de les dues finestres, i m'agraden molt. Seria molt interessant poder desxifrar l'ànima que s'hi amaga al darrera, la dels habitants de les cases.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Desxifrar l'ànima de les persones sempre és interessant i sempre ens provoca molta curiositat. A vegades els objectes, com les finestres, en són una mena de metàfora.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Entrades populars