Campaneta a La Pera
He trucat tantes vegades, sense saber mai del cert si hi hauria o no resposta, que el cor i la mà s'han posat d'acord per donar-se un descans.
Encara no he après a no respondre, tampoc no cal. Podeu trucar, viatgers o vianants, amics o coneguts... tothom qui vulgui i jo respondré.
Aprenc amb paciència l'espera i el silenci.
Reposa campaneta, com la meva mà.
Reposem, que el temps no canviarà pas, perquè tornis o no a dringar.
"Aprenc amb paciència l'espera"
ResponEliminaUna sàvia actitud.
(La Pera, el poble d'origen d'una part molt important de la meva família.)
És un poble molt bonic. Em va agradar molt. Aquesta campaneta tan rovellada i en desús, em va suggerir aquestes paraules. Aprendre a esperar sempre costa. Tot i que jo tinc força paciència i soc una persona tranquil·la, en alguns aspectes, esperar, a mi sempre m'ha costat, a la meva edat i encara vaig aprenent. He, he, he...
EliminaAmb les vegades que he estat a la Pera, mai m'he fixat amb la campaneta...Segur que si l'hagués vista, no m'hauria pogut estar de fer-la dringar. Jo de paciència no en tinc massa ( depèn) i de persona tranquil·la, no ho sóc pas gens...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Una mica rovellada... però segur que encara dringa... bona nit, M Roser!
EliminaAra mateix em passa amb un amic, que no em respon. No vull tenir cognició negativa, ja li vagarà...
ResponEliminaÉs això, Helena. Sembla senzill i no n'és!
Elimina