Els cirerers de la carretera




Els espero tot l'any, i després, quan arriba la seva espectacular florida, hi passo i hi passo i mai no havia trobat el moment de parar.  Però aquest any sí. Vaig parar per veure'ls, per endur-me'ls en imatge, per gaudir-los molt més que no pas només passant amb el cotxe.




De tantes flors, me n'omplo els ulls.
Amb un delit desconegut...
Per què no els veig, quan no hi ha flor?
Ells sempre hi són:
despullats o vestits de fulles,
des fulles verdes o ataronjades de tardor.
Sempre hi són, quiets i callats,
però m'han ensenyat el valor del moment.
M'han donat una claror interior per compartir.

De tantes flors, me n'omplo els ulls.
Tan breus que són, s'hi abranda el cor.

Comentaris

  1. Gràcies per compartir aquest moment i aquesta claror interior que has sentit!!...
    Parar el ritme atrafegat de la vida, contemplar i gaudir el moment ...(El secret per fer-ho realitat).
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Una foto teva, o dues o tres o vint, hauria estat una meravella. Gràcies, Montse! Una abraçada.

      Suprimeix
  2. Preciosos arbres, precioses flors, preciosos moments, preciosa vida.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs unes fotos teves també haurien millorat molt el post i jo diria precioses fotos... he, he, he... moltes gràcies Xavier per compartir aquesta interpretació tan vital del meu post.

      Suprimeix
  3. Aquests cirerers florits són tot un espectacle per a la vista. Ha valgut la pena que trobessis aquell moment per aturar-te i fotografiar-los. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A cada estació de l'any són diferents... m'hauré de tornar a aturar de tant en tant.

      Suprimeix
  4. Són preciosos, Carme! Penso que saber que la seva florida es breu, ens disposa més a gaudir-ne abans que s'acabi. Segur que si fossin tot l'any així no en faríem cas. Gràcies per compartir-ho! Em recorda que encara no n'he vist cap al natural enguany.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sap pas fins a quin punt encertes el teu comentari, Teresa. És ben bé així, ens disposa més a gaudir-ne abans que s'acabi.

      Suprimeix
  5. Has fet un homenatge a la bellesa dels cirerers en flor, amb el fet de contemplar.los amb ulls d'artista i compartir amb nosaltres l'experiència! Són tan bonics, vestits així...!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, aquest comentari anterior era el políticament correcte; de fet, el que he pensat en veure les imatges ha estat: a aquests arbres els passa el mateix que a mi i a d'altres persones velles, que fem més goig vestides que despullades! :-))

      Suprimeix
    2. He, he, he... Montse! M'has fet riure! Ells sí que estant preciosos, jo, a vegades, ja ...ni despullada ni vestida... els anys no perdonen.

      Suprimeix
  6. Ai, és que aquestes flors roses criden molt l'atenció, però florits o no, aquests cireres que fan guardia a la carretera fan molt de goig...Trobo que floreixen força tard aquests...Vigila bé la carretera , no sigui que t'enlluernis amb tanta llum rosa...I quan hi ha cireres tampoc et pares???
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, no floreixen tan tard, d'aquestes fotos ja fa uns quants dies, entre dues i tres setmanes. Ara estan ben diferents, amb algunes flors escadusseres que encara els queden tapades per molta fulla que està sortint. Aquest any em pararé a collir cireres... a veure...

      Suprimeix
  7. Quin goig que fan! Si fossis japonesa ja estaries fent pic-nic a sota i prenent sake per celebrar la primavera!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. He, he, he...massa a prop de la carretera per fer un picnic. Clar que si fos japonesa potser ho faria, qui sap?

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars