El primer follet
Estava avisada per la Galionar, que aquesta imatge duia follets carregats de versos.
El primer follet de l'embassament que jo he sabut pescar, m'ha recitat aquesta pregària.
Barca de núvol,
gronxa'ns el capvespre
Cotó fluix de sucre rosa
endolceix-nos el bes.
Claror de la posta
alleugereix-nos els dies i també les nits.
I que la penombra més plàcida
i el misteri més bell
ens acompanyin, sempre, l'ànima.
Una bona pregaria que ens pot ajudar a aconseguir la pau interior!!
ResponEliminaUna forta abraçada.
Gràcies, Montse! A vegades el capvespre endolceix la vida.
EliminaDe moment no n'hi veig cap de follet, si porten alguna cosa diferent a versos potser n'acabaré trobant algun.
ResponEliminaEls follets poden portar qualsevol cosa, fixa-t'hi bé!
EliminaSerà pels follets que has repetit foto, que bé valia la pena, ja que és preciosa, que tot això que dius ens acompanyi sempre...Amén!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Si, clar, és pels follets! Que la claror rosada ens acompanyi...
EliminaAmb el canvi d'horari no hauria de ser mitja tarda?
ResponEliminaBromes a banda: ha estat positiu que hagis repetit la foto, i així hem gaudit del poema que t'han dictat els follets.
Vaig pensar que sortirien més follets i que potser la repetiria tres o quatre vegades, però no... només n'he vist un, de moment,
EliminaOstres, acabo d'arribar de viatge i m'havia perdut aquest post (i molts d'altres) amb al·lusió als follets! Quin poema tan tendre, Carme!
ResponEliminaJa veus els teus follets, han estat ben espavilats!
Elimina