Ventolà



La pluja i els núvols, la boira, encara que no gaire espessa,  no ens deixen veure res en la distància. 

La bellesa, per això, persisteix en cada gota de pluja, en cada arbre despullat, en el fred que s'escampa per tot arreu. 

Si el paisatge se'ns amaga, el recordem i l'imaginem plàcid i intens, amb els seus colors sempre canviants segons cada època, cada etapa.

Dibuixar els contorns amb els dits manté més nítid el record en la memòria.

Comentaris

  1. A Ventolà ens hi havíem aturat alguna vegada a dinar, baixant de la Collada de Toses. El paisatge és esplèndid.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Nosaltres hi vam anar un dia d'aquest hivern, expressament a dinar amb una colla de la Floresta i tot i que no vam veure res, les sensacions eren bones: la pluja, la muntanya, les boires que es belluguen...

      Suprimeix
  2. Els dits, els sentits; els records, les idees. Connectant el teu poema amb Plató!

    ResponSuprimeix
  3. La boira no deixa veure res en la distància, però si a primer pla...I darrera d'aquests arbres curulls de fredor hivernal, ens podem imaginar una primavera incipient, que s'està preparant per quan menys ens ho esperem , regalar-nos un farcell de colors, com un brot de mimosa que m'han regalat avui...
    Bon diumenge, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Fins i tot al bell mig de l'hivern hi ha flors, avui he vist un boixacs lluminosos i amb un taronja bne potent. Bon diumenge, M Roser.

      Suprimeix
  4. Respostes
    1. Sí que ho és, moltíssim. El Ripollès és una meravella.

      Suprimeix
  5. Es respira l'ambient d'hivern en el paisatge; de vegades la percepció que en traiem de les coses difuses és més encertada que quan les veiem amb claredat i no ens cal fer l'esforç mental per entendre-les...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades ens costa molt veure les coses amb claredat i tant que sempre m'hi havia entestat i intentat, per acabar adonant-me que a vegades no cal, i que, com tu dius, podem encertat millor les coses quan no les veiem tan clares. Molt bona aportació Montse, gràcies!

      Suprimeix
  6. Tant de bo es dissipi la boira, es desfacin els núvols i pari de ploure, Carme! I que sigui aviat! No sé si anaves per aquí, però com que sempre ho tinc present, m'has inspirat aquest desig.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs, com que jo tampoc m'ho trec del cap, em sembla que escrigui el que escrigui, sempre alguna cosa en les meves paraules va per aquí. Molts ànims i a resistir el que calgui, que sembla que no estem, precisament, davant d'un molt bon moment. Una abraçada, Teresa.

      Suprimeix
  7. Potser no vau triar el millor dia per anar-hi!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que no, però érem tota una colla i quan es va decidir anar-hi malgrat el temps, hi vam anar. Bàsicament vam dinar-hi tots junts. Molt bé, per cert.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars