La sorra fina,
un fruit marró violeta.
Tacte i mirada.
A prop de tu,
la meva pell tan blanca.
Les mans i els ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Has fet dos bells haikus d'aquesta foto, aparentment senzilla. A mi només se m'acudia: "mira'm i no em toquis"
ResponEliminaDoncs em sembla molt encertat, Xavier, potser més que el meu segon, que tractant-se d'aquesta textita pot fer fins i tot angúnia... però va sortir així.
EliminaLes mans i els ulls, metonímia del tacte i la mirada.
ResponEliminaLa pell blanca de l'hivern, delicada, en contrast amb el marró violeta que punxa del fruit.
La sorra com una pell, contrastos de textures i de colors...
EliminaM'agrada l'analogia entre els dos haikus, Carme. I també el contrast que suggereixen. Són dues grans imatges.
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa!!!
EliminaUn bonic contrast entre el marró de la planta que punxa i la sorra blanca i fina, de tacte suau...
ResponEliminaBon vespre Carme.
Gràcies, M Roser, bon vespre i bon diumenge.
Elimina