Dunes en consolidació



Com un desert de joguina,
on no s'hi passa ni gana ni set,
ni dolor ni fred,
i les herbes són massa resseques
i el vent hi fa rodolar boles de buidor.
Com un desert menut
on només em cal passar una tanca
per retrobar la vida, el mar i el riu.
I tornar a fluir en la plenitud
del meu "ja ho tinc tot"
que cada cop se'm fa present.
Ja ho tinc tot com una certesa.
Ja ho tinc tot com una pregària.
Ja ho tinc tot, ja ho tinc tot, com un agraïment infinit.





Comentaris

  1. Que inútil una tanca que vol encerclar un desert!
    Per petita que sigui, la duna la pot saltar. Els arenals no tenen aturador i a casa ja notem que la sorra passa per sota la porta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ben cet, això que dius... les dunes no tene aturador. Recordo la duna de Pila, vora Bordeus, que es menja boscos, i cases, i no hi poden fer res.

      Suprimeix
  2. Sembla mentida, però les dunes són ecosistemes molt poblats i dinàmics. Sembla que només són sorra, però no no, hi ha molt per estudiar allà!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquestes dunes, com aquesta de la foto, que per l'Empordà se'n troben moltes, ja se'ls hi veu que tenen "rotllo" interior, no en tinc cap dubte.

      Però la duna de Pila que esmentava més amunt és una altra història. Era pura acumulació de sorra, dinàmica perquè creix i es mou, però no es consolidava de cap manera ni es veia un sol bri d'herba, ni res de res que no fos sorra. Hi ha dunes de diferents tipus, XeXu?

      Suprimeix
  3. Petits deserts que contrasten amb el mar de l'altre costat de la tanca...Tenen vides diferents, però vides, malgrat tot!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vides diferents, però ben properes... Bon vespre, M Roser!

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars