Parc de les papallones de Castelló d'Empúries
Veure de prop papallones boniques em va agradar. La de la primera foto és immensa. Potser feia un pam. Les meves fotos de mòbil són bastant desastre...
Explicaven, els rètols del parc, que si en comptes de menjar nèctar, mengen la fruita que els hi posen, les papallones viuen molts més dies.
Estem tancats com en una gàbia com aquesta, tan gran per les papallones, amb il·lusió de llibertat.
De tancats n'estem tots.
Tenim presons de veritat, de murs i reixes.
També presons de calúmnies, de mentides, de mala fe.
Presons de por, presons d'incomprensió i de desacord.
Tenim tantes presons, que enderrocar tots els murs està costant molt de temps, molt de patiment i molta feina.
Però continuem picant pedra per enderrocar-los.
Hem tingut telepatia. Aquesta tarda mateix he estat fent una tria de fotografies d'aquest estiu de papallones . Per fer-ne un post. Són molt més senzilles, més d'estar per casa.
ResponEliminaDe presons plenes d'homes (i dones) "plens de raó" certament n'hi ha massa.
M'agraden les coincidències telepàtiques... espero el teu post.
EliminaMassa presons i massa injustes i immerescudes.
Possiblement aquestes papallones tan fantàstiques que avui ens acostes no en tenen consciència, de viure entre reixes, i potser per això no se senten presoneres... Perquè si no, allargar-los la vida a base de fruites seria una crueltat considerable, no...? Quasi tant com la que s'està infringint als nostres estimats presos polítics...
ResponEliminaNo crec que en tinguin consciència, elles, perquè tenen molt d'espai, però no se sap mai què poden sentir les papallones... com ho podríem saber?
EliminaInventar delictes i ferveure que són veritat, ja ho pots ben dir, és una gran crueltat.
Quines papallones tan boniques...La primera i la tercera, són molt originals, no les havia vistes mai. M'agrada veure-les lliures, no com aquelles de la gent que en fa col·lecció i les té a casa de mostrari...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Aquí estan tancades, però tenen molt espai. Ara, veure-les lliures sempre és molt millor. Les col·leccions de papallones les trobo molt tristes.
EliminaLa primera papallona és una preciositat. No deu ser conscient de la seua manca de llibertat, però tampoc de la seua bellesa. És bella perquè nosaltres la trobem bella.
ResponEliminaÉs bella perquè nosaltres la trobem bella, quanta raó que tens! Si no hi hagués espectador no hi hauria bellesa, ni noció de bellesa. Ni ningú diria que és molt grossa, encara que ho és.
EliminaNo coneixia aquest parc, quines papallones tan espectaculars. Però en aquest cas no és dolent que les posin en una gàbia, i més val que les tanquin bé. Són espècies no autòctones, si s'escapen passaran a ser espècies invasores, i no crec que les pobres papallonetes que tenim aquí puguin competir amb aquestes...
ResponEliminaSuposo que deu ser millor anar-hi de primavera, nosaltres hi vam anar a començaments de setembre i tot i que vam veure papallones com aquestes de les fotos, No n'hi havia en grans quantitats. És un parc que també hi ha ocells, i algun altre animaló, en àmbits separats per descomptat- Però el seu nom és Parc de les papallones.
EliminaQue maravillosas y espectaculares fotos Carme y no menos el expresar que estamos encerrados en la jaula que en este caso es la Tierra. Lamentablemente también aquel que puede hace lo que quiere y priva de libertad a algunas personas injustamente, gracias.
ResponEliminaNunca antes había ido a un parque de mariposas, aunque quizàs fuera mejor ir en primavera, valió la pena la visita. Muchas gracias por tus amables comentarios.
Elimina