Nenúfars
Potser hi ha peixos vermells sota els nenúfars,
però les fulles rodones, s'apleguen i s'acumulen en poc espai
i els peixos es fan quasi invisibles, tot just un reflex, un tremolor de l'aigua.
Les fulles s'adapten a la superfície de l'aigua, com domesticades
per la calma, pel nivell, per complaure, per agradar...
Fins que es volen verdes i lluentes, i s'alcen reivindicant el seu dret a ser diferents: amb volum, amb força, amb alçada.
Quan neixin les flors, enlairaran els seus pètals més amunt del que mai havien somiat.
Observar els nenúfars omple de pau.
ResponEliminaSón molt atractius, encara que no tinguin flors i produeixen una sensació molt seva, molt específicament de nenúfar. La teva frase em sembla molt encertada. És una pau amb emocions a dins.
EliminaEls nenúfars són bonics amb fulles soles, però quan floreixen són una passada...Alguna vegada hi he vist saltar algun petita granota!
ResponEliminaPetonets.
Sí les granotes petites hi reposen sense enfonsar-les. Per elles és com una barca. Bona nit M Roser.
EliminaCom els nenúfars de Monet, el terme mig entre la superfície i la profunditat.
ResponEliminaAmb els peixos vermells em fas pensar en Les algues roges, de M. Teresa Vernet.
Suposo que són metàfores també Les algues roges. No les conec. Gràcies, Helena.
EliminaSón tan curiosos els nenúfars. M'agrada fins i tot el nom que tenen, trobo que els escau.
ResponEliminaDoncs sí, a mi també m'agrada el nom que tenen.
EliminaEl agua que lo es todo para todo tipo de animales y plantas mantiene esta belleza de los Nenúfares que desean están en simbiosis con el liquido elemento, los peces disfrutan de esa compañía. Te felicito Carme.
ResponEliminaLos peces pueden esconderse bajo los nenúfares, como las emociones bajo nuestra capacidad de adaptación... pero peces y emociones siguen estando ahí abajo. Gracias, Antonio.
Elimina