Anglès



Sempre hi ha un retall de blau en sortir de la fosca. 
De blau de cel o potser de blau pintat 
i ens hi omplim els pulmons per reprendre el pas. 

Hi ha portals oberts, que no es tanquen mai. 
Semblen fets expressament 
per passar per sota les quotidianitats 
sense que ens pesin massa. 
Hi passem sempre de pressa, 
però jo m'hi aturo i me n'enduc les llums i les ombres 
i potser sí que sabré sortir-ne sense recances. 
Al proper passeig, hi tornarem a passar. 

Més enllà del moment, 
els portals tan bells, 
per bé que massa tancats, 
m'admiren i m'atreuen. 
Inaccessibles, 
fan que des de fora també m'agradi mirar-los.





Comentaris

  1. Si a tu t'agrada descriure els portals, a mi m'agrada llegir els pensaments que en fas.

    ResponElimina
  2. Un que és del ofici, sempre que admiro aquestes maravelles penso que ara no en seriem capaços. Ara som uns barroers

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment feien meravelles. Però cada època té les seves coses i les seves maneres. No totes les coses que es fan ara són barroeres, Joan, també feu coses maques i ben fetes.

      Elimina
  3. El primer portal m'encanta, fa ganes de passar-hi i tornar a passar...Com qui juga a cuit i amagar. Al segon no ens deixen passar, però tot contemplant aquesta preciosa finestra, ens podem fer una idea del que trobaríem si traspasséssim el portal...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests passos per sota les cases, o les porxades o els arcs de la mena que siguin, m'agraden molt. Per passar-hi i per mirar-los. Gràcies, M Roser! Petonets.

      Elimina
  4. A veure si et faràs col·leccionista de portals (a banda de moments), com per aquí feia alguna gent fa temps amb finestres, escales, trucadors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt i en tinc uns quants, però no els tinc concentrats en cap col·lecció. Cadascun al seu lloc geogràfic. Però mira no se sap mai quan una es pot cansar d'una col·lecció i començar-ne una altra. De moment he començat una col·lecció de pobles visitats de Catalunya.

      Elimina
  5. T'atreuen els portals tancats i inaccessibles, i potser voldries saber què amaguen darrere la porta... Ningú pot dubtar de quina és la teva professió, Carme! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, deu ser per això, sempre m'agradria ficar-me una mica més endins. Ja sé que sempre t'ho dic, però no saps pas com m'agraden els teus comentaris! Gràcies, Montse!

      Elimina
  6. "De blau de cel o potser de blau pintat", realitat o metàfora, tant se val!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així. Aquesta foto em va fer adonar que simla paret del fons fos de pedra en comptes de ser blava, l'efecte visual canviaria molt. Per això ja em servia el blau pintat. Sense metàfores la vida també canviaria molt. Que no se'ns escapin!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars