Sant Martí Sacalm


Com una proa
de vaixell encallat.
Mar de cingles.

Des de la calma
recordo aquell moment
de tan vertigen.



L'herba tan tendra.
Frescor de primavera.
Pasturen àvids.


Àvids i plàcids
l'instant pot ser efímer.
Gaudim-lo tot.



El mar de cingles
oneja de vessants
de pedra i bosc.
Enamorada
d'una terra tan bella,
que ens ha vist créixer.

Comentaris

  1. Ep! Aquest mar de cingles el conec bastant. Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. S'ha d'intentar sempre, encara que a vegades ens els deixem escapar.

      Elimina
  3. Enamorat de la terra, dels núvols cel, de la primavera, dels teus haikus...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort tenir una terra bella, quina sort estimar-la tant.

      Elimina
  4. Des de la poesia recordo aquell moment de tant vertigen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de la poesia, vivim els moments més intensos, si cal amb vertigen i tot!

      Elimina
  5. Preciosos aquests paisatges amb aquesta muntanya vaixell...Podríem navegar per entre les planúries i les serralades!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  6. L'instant pot ser efímer, cert, però alguns instants seran recordats tota la vida. Delícia de versos i d'imatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si són recordats tota la vida, d'alguna manera duren tota la vida...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars